Dissenyen un sistema que permet convertir les aigües residuals de l'agricultura en bioplàstics

REDACCIÓ

Científics de l'Institut de l'Aigua de la Universitat de Granada (UGR), liderats per l'investigador Federico Cerrone, han dissenyat un sistema que permet convertir les aigües residuals procedents de l'obtenció de l'oli d'oliva (sansa-oliassa) en bioplàstics, a través de l'ús de bacteris fixadors de nitrogen que emmagatzemen els biopolímers.

Tenint en compte l'encariment del preu del petroli, aquesta tècnica pot tenir un important impacte econòmic, segons els seus creadors. A més, permet donar una solució al tractament d'un residu que en tot l'Estat espanyol genera un volum de 5 milions de metres cúbics anuals, i es concentra només en un període limitat de l'any (la campanya de l'oliva els mesos de novembre i desembre).

La samsa-oliassa genera importants efectes mediambientals, sobretot en l'alteració de la fertilitat del sòl i l'alliberament de compostos tòxics a l'atmosfera.

Biotecnologia fermentativa

Els bacteris fixadors de nitrogen de vida lliure de la família de les Pseudomonadaceae (Azotobacter sp) són capaços d'emmagatzemar, per via intracelular, biopolímers (polihidroxialcanoats) de propietats plàstiques anàlogues a les d'alguns polímers termoplàstics procedents del petroli. Els científics de la UGR han aprofitat aquest metabolisme per aconseguir una viable i optimitzada producció de biopolímers a través de la valorització d'aigua residual agrícola de gran impacte mediambiental (per la seva càrrega orgànica i fitotoxicitat) en algunes àrees d'Andalusia.

Amb assajos de laboratori i una planta pilot, els investigadors de la Universitat de Granada han intentat optimitzar la producció de bioplàstic amb una recerca aplicativa de caràcter col·laboratiu amb altres centres europeus com l'Institut d'Enginyeria Química de la Universitat de Patras (Grècia) i el Laboratori de Recerca Industrial a Roma (Itàlia).

A més de la producció d'aquest bioplàstic, el bioprocés dissenyat a la UGR permet tractar i reduir el poder ecotoxicològic en un 30%.

Part d'aquests resultats s'han publicat a les revistes Starch/Stärke i Journal of Microbiology and biotechnology.