“El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica de Barcelona permetrà engegar investigacions internacionals a gran escala”
director del nou Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica
El director del nou Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, ubicat al Parc Científic de Barcelona, és un dels científics amb més prestigi i experiència internacional en l'àmbit de la genòmica. Abans d'arribar a Barcelona era director associat del Centre National de Genotypage francès i liderava el grup de l’Institut Max-Planck de genètica mol·lecular.
La posada en marxa del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), que se suma a les nou grans infraestructures científiques d’alt nivell que té Catalunya, ha d'assegurar la competitivitat de l'Estat espanyol en una àrea estratègica com és la genòmica.
Més concretament, el CNAG ha de contribuir al desenvolupament competitiu de sectors de gran rellevància econòmica com la biomedicina, l'agricultura, la biotecnologia d'aliments, les energies renovables i la bioenginyeria del medi ambient, i ha de cobrir la creixent demanda de seqüenciació de l'Estat en relació amb projectes de gran envergadura com la participació en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer -que generarà un catàleg de totes les alteracions del genoma de 50 tipus i subtipus de càncer.
El nou centre està finançat a parts iguals pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat de Catalunya, i funciona en línia als objectius estratègics plantejats en el Programa Ingenio 2010, l'Estratègia Nacional de Ciència i Tecnologia i el Pla Nacional d'R+D+I 2008-2011.
Com definiria el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica?
És un projecte molt emocionant. Ha nascut amb la clara vocació de ser un centre d’anàlisi genòmica amb renom internacional, tot comptant amb les últimes i més avançades tecnologies de seqüenciació genòmica que es troben al mercat. Això ens permetrà obtenir importants resultats en un període de temps molt més curt al que estàvem acostumats. De fet, al principi podrem generar 15 gigabases per dia, i això implica poder seqüenciar el genoma d’una persona en tan sols dos dies quan fa un temps podríem estar parlant de tres setmanes.
Podria donar cap exemple més del què significa aquesta capacitat de processament?
Hem de tenir en compte que la primera seqüenciació del genoma humà va trigar deu anys en fer-se, amb un cost humà de milers de persones i amb un cost econòmic de 3 mil milions de dòlars. Però ara, amb els últims instruments tecnològics i científics, amb uns pocs milers d’euros i un equip de prop de trenta persones, tenim desxifrat el genotip d’un ésser humà en dos dies.
Per què el CNAG se centra principalment en l’anàlisi genòmica del càncer?
La nostra capacitat de seqüenciació genòmica permet avançar molt més ràpidament en la recerca contra el càncer, on és fonamental entendre l’ADN dels diferents tumors. Ens centrarem a desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica (LLC) degut a la implicació que tenim amb el Consorci Internacional del Genoma del Càncer. També podem detectar les petites mutacions genòmiques que permeten preveure l’aparició dels diferents tumors i entendre els processos que comporten el seu desenvolupament. A partir d’aquí, són moltes les coses que podem fer, entre les que podem destacar la creació de noves eines de diagnòstic o nous (i més efectius) tractaments.
És cert que altres sectors com l’agricultura o les energies renovables es poden beneficiar de la recerca feta pel CNAG?
Exacte. De fet, podem seqüenciar el genoma d’algunes espècies per determinar la seva adaptació en algunes condicions climàtiques específiques o veure de quina manera podem reforçar-les per augmentar les seves propietats. En conseqüència, també podem utilitzar moltes d’aquestes investigacions amb plantes per desenvolupar diferents tipus de biocombustible, obtenir hidrogen de les reserves acumulades que tenen les pròpies plantes o trobar nous aplicatius científics per millorar la nostra vida diària.
Com és d’important la relació entre el CNAG i el Barcelona Supercomputing Center?
La relació que mantenim ambdós centres és fonamental perquè puguem desenvolupar la nostra tasca. Els enginyers del Barcelona Supercomputing Center van construir la infraestructura informàtica bàsica que necessitem al CNAG i ens donen una supervisió constant dels equips. Bàsicament, s’encarreguen de que tot funcioni correctament i administren els nostres equips. A més, ens donen una capacitat de processament extra en el cas que la necessitem per alguna recerca concreta.
Quins avantatges té per al CNAG la seva ubicació al Parc Científic de Barcelona?
Personalment, considero que és un magnífic entorn per desenvolupar la nostra feina. Gràcies a aquesta localització podem interactuar amb altres entitats, organismes i empreses per engegar sinèrgies, molt positives per al món científic. A més, la proximitat òbvia amb la Universitat de Barcelona ens ha permès contactar amb universitats com la de València o Salamanca, de manera que s’augmenta la interactivitat entre els agents del món científic de tot l'Estat.
Vostè prové de Basilea i ha estat molts anys treballant a França. Com veu la situació del món científic a l'Estat espanyol?
Considero que el progrés que ha fet l’Estat espanyol en l’àmbit científic és fantàstic. En els últims 10 o 15 anys s’han construït instal·lacions úniques a Europa i s’ha aconseguit atraure els joves que, cada cop, demanen estudiar carreres del nostre àmbit a les universitats. Crec que no té res a envejar als estats de la resta d’Europa i això es deu, com deia, als grans esforços fets els últims anys per tots els agents. Seria una pena que la crisi financera pogués espatllar aquest fantàstic recorregut, encara que confio en què això no es produeixi i l’Estat espanyol pugui continuar el camí que tants èxits li ha reportat els últims temps.
Notícia relacionada: Ministeri i Generalitat formalitzen l’acord per al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (3/2/2010)