Director i co-fundador d’Oryzon Genomics
Carlos Buesa és director d’Oryzon Genomics, empresa de biotecnologia clínica que va fundar l’any 2000 juntament amb Tamara Maes. Oryzon Genomics, líder europea en epigenètica, ha signat el major acord fet per una biotec catalana amb una multinacional farmacèutica, la suïssa Roche.
L'acord entre Oryzon Genomics i Roche, empresa especialitzada en el desenvolupament de fàrmacs oncològics, suposa la recerca, el desenvolupament i la comercialització d’inhibidors de l'LSD1 per oncologia, hematologia i altres malalties. Uns inhibidors (com l'ORY-1001) que, quan arribin al mercat, podran suposar la curació de la leucèmia mieloide aguda (LMA).
Com ha estat l’acord entre Oryzon i Roche?
Ha estat un acord d’alt nivell internacional, no només econòmicament parlant sinó també per les seves implicacions en recerca. És el resultat de molts anys de treball i de molt esforç, i el reconeixement a la capacitat de tot un equip que ens hem arriscat, que hem perseverat malgrat les dificultats econòmiques. La biotecnologia no és un camp d’activitat per a cors dèbils: cal perseverar i arriscar, i nosaltres ho hem fet, hem estat agosarats i hem fet ciència de frontera. La ciència innovadora és fonamental si es vol avançar.
I al final ha arribat la compensació.
Oryzon Genomics va començar a treballar amb l’LSD1 l’any 2008, quan encara era un desconegut i ningú sabia molt bé per què servia. I gràcies a aquest risc, ara hem arribat a un acord de primer nivell. A part del pagament inicial de 21 milions de dòlars, hi haurà gairebé 600 milions de dòlars més en pagaments de desenvolupament i de vendes, a més dels drets de royalties que un cop Roche comercialitzi el fàrmac poden arribar a representar diversos centenars de milions de dòlars cada any per a la companyia. I l’acord també contempla que Roche sufragarà, com a mínim, un milió de dòlars anuals en recerca interna d’Oryzon.
Què fa que l’ORY-1001 sigui tan especial per atreure una multinacional com Roche?
La possibilitat real de matar les cèl·lules mare leucèmiques que evitarien les recaigudes i, per tant, els malalts de leucèmia mieloide aguda (LMA) es curarien de forma definitiva. La molècula ORY-1001, reconeguda com a fàrmac orfe, és un inhibidor de l’LSD1, un enzim que elimina els senyals en la histona i provoca canvis en el context de lectura del cromosoma al mateix temps que desactiva els gens. Aquesta petita variació química és suficient perquè les histones, que són la bastida en la qual s’embolica l’ADN, passin de tenir una conformació activa a una conformació silenciada. Se sap que les cèl·lules mare leucèmiques necessiten que hi hagi activitat de l’LSD1 per mantenir el programa cancerós oncològic: aturant aquesta activitat, que és la que provoca les recaigudes, eliminarem aquest càncer.
A més, la nostra molècula és un inhibidor covalent que s’uneix de manera definitiva a la proteïna. I com que és enormement actiu, se’n necessita molt poca quantitat, la qual cosa vol dir que té molts pocs efectes secundaris. És un medicament molt, molt net farmacològicament parlant. Aquesta és una de les característiques de la nostra molècula que han cridat l’atenció a la indústria farmacèutica.
El fàrmac actuarà només per a l’LMA?
Sabem que el nostre mecanisme d’acció funciona molt bé en un subtipus de leucèmia mieloide aguda i també aparentment en un subtipus de leucèmia limfoplàstica aguda. És possible que funcioni amb més tipus de leucèmia, però encara no ho sabem. També sabem, perquè hi ha referències a la literatura científica, que hi ha alguns tipus de càncer de pulmó, de mama i de cervell en el quals aquest mecanisme d’acció podria fer efecte. Aquest és un dels temes que desenvoluparem en els propers dos o tres anys en la recerca de col·laboració al Transnational Clinical Research Center de Roche.
L’epigenètica és el futur?
No és que sigui el futur... En la ciència, com en la vida, també hi ha modes. Ara bé, l’epigenètica ens ha obert els ulls a una cosa molt espectacular: la informació que fa funcionar el nostre organisme té diferents nivells de regulació. Fins fa poc pensàvem que era la informació dels cromosomes, però ara sabem que hi ha un element addicional de regulació, i que hi pot haver diferents funcionaments del genoma sense cap mutació. La regulació dels éssers vius i la diferència entre salut i malaltia és molt complexa i l’epigenètica ens està donant una nova visió, ens permet afinar molt en les malalties i en les teràpies personalitzades.
De fet, el vostre medicament també se situa en aquest marc de medicina personalitzada.
Això forma part de l’estratègia actual, fer medicina personalitzada. És molt difícil trobar la molècula que vagi bé per tots els càncers, és més senzill trobar la molècula que pugui anar molt bé per a subtipus concrets de càncers on el risc i els efectes secundaris que pateixi el pacient estiguin sobradament compensats perquè l’efecte terapèutic sigui espectacular.
Ja heu tingut algun retorn a partir d’aquest acord? Alguna altra companyia internacional s’ha posat en contacte amb vosaltres?
Hi ha hagut molts moviments. Hi ha diversos actors que s’han interessat per Oryzon, tant de l’àmbit financer com de l’àmbit industrial, tant d’Europa com dels Estats Units. Oryzon ja estava considerat com un dels líders mundials en epigenètica als Estats Units, i l’acord no ha fet més que multiplicar el nostre reconeixement com a empresa a l’avantguarda mundial en aquest camp. I això, evidentment, atreu l’atenció d’inversors, de capital risc, de borses internacionals... Ara tenim una gran exposició.
Alguna oferta que ja estigueu valorant seriosament?
No, de moment la companyia està elaborant un pla estratègic de creixement i d’internacionalització per als propers quatres anys. Comença una nova etapa i no podem quedar-nos assaborint el caramel de l’èxit, hem d’aprofitar aquesta onada per anar més enllà. Els pròxims mesos seran trepidants, serem presents a les trobades internacionals més importants d’Europa i Estats Units, i ja tenim nombroses entrevistes concertades.
Però de totes les ofertes, alguna per desenvolupar un altre medicament a partir de les vostres patents?
Podem pensar-hi. L’acord amb Roche té un aspecte molt interessant, i és que està restringit a dues de les patents d’Oryzon. Per tant, som absolutament lliures per fer amb les altres 16 patents els acords i els desenvolupaments que vulguem. Conservem la nostra autonomia i el nostre projecte industrial. En aquests moments estem treballant en un programa en neurodegeneració amb un altre inhibidor amb el qual hem obtingut uns resultats espectaculars en models de ratolins amb Alzheimer. Hem comprovat que el tractament crònic oral amb el nostre compost atura de forma radical la degradació cognitiva, la pèrdua de memòria. Això, d’alguna manera, consolida la nostra hipòtesi: el nostre fàrmac seria capaç d’aturar la malaltia d’Alzheimer.
Això no és excessivament optimista? Arriscat?
Evidentment, però si es confirmés en humans, marcaria un abans i un després. Ara bé, s’ha de dir que els models animals sempre tenen un percentatge d’incertesa quan es traslladen en humans, i en el cas de les malalties neurodegeneratives encara més. Estem obligats, per tant, a mantenir la màxima prudència. Però malgrat aquesta màxima prudència, els resultats que hem obtingut fins ara en animals són espectaculars.
I aleshores el vostre pròxim objectiu és aconseguir un acord amb una farmacèutica que desenvolupi el fàrmac?
Podria ser. O també podria ser que optéssim per captar fons per a fer nosaltres mateixos la prova de concepte.
Vosaltres ja tenieu en ment obrir una filial als Estats Units. S’accelera ara aquesta idea?
És cert, ja fa un parell d’anys que pensem en obrir una filial, però no l’havíem implementada a causa de la situació de dificultat econòmica. Volíem centrar-nos en avançar al màxim el projecte de la molècula antileucèmia. Però ara mateix sí que és una de les prioritats de la companyia, i estem gairebé segurs que abans que acabi l’any ja tindrem seu als Estats Units.
Una filial, recerca als laboratoris de Roche... això portarà l’empresa cap als Estats Units?
No, de cap manera. Nosaltres apostem per continuar fent la recerca a Cornellà. A Catalunya tenim un capital humà molt ben format, no només bons científics sinó gent que sap gestionar ciència, que sap gestionar empreses, que coneix el sector de la biotecnologia i del negoci. Hem millorat infinitament. El que ens cal són infraestructures per fer créixer les companyies i polítiques estables que fomentin la innovació i les empreses d’alta tecnologia, no només de biotecnologia.