El Vall d'Hebron Institut de Recerca identifica un nou gen supressor de tumors colorectals

REDACCIÓ

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat el rol d'un gen (la Myosina 1a o MYO1A) en l’aparició del càncer colorectal. El que fins fa poc es coneixia com un gen sense massa importància i responsable de part de la bastida interna de les cèl·lules epitelials del còlon (estructura i recobriment de les vellositats intestinals) ha resultat ser clau en el desenvolupament del tumor.

Aquesta troballa situa el MYO1A en una posició protagonista en relació als tumors colorectals, fins al punt de tractar-se d'un un gen supressor del tumor capaç de modificar la supervivència dels pacients i actuar com a factor pronòstic. Els pacients amb nivells baixos de la proteïna MYO1A estan lliures de malaltia menys temps i tenen una menor supervivència (inferior a un any), si es compara amb pacients amb alts nivells de MYO1A en el seu tumor que tenen supervivències superiors a nou anys. Els resultats d’aquest estudi del VHIR es van publicar ahir a la revista Proceedings of National Academy of Science (PNAS).

"El que semblava un gen amb un paper merament estructural amb poca importància ha resultat ser clau en la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals", explica el Dr. Diego Arango, responsable d'aquest estudi i cap del grup de Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR. És freqüent trobar mutacions de MYO1A (en el 32% dels tumors) i, en conseqüència, quan aquest gen s'altera i s'inactiva es perd la capacitat de diferenciació de les cèl·lules epitelials, traduint-se en baixos nivells de MYO1A, un major creixement tumoral i pitjor pronòstic dels pacients doncs tenen una menor supervivència.

L'estudi, liderat pel Grup d'Oncologia Molecular del CIBBIM-VHIR i en el qual han col·laborat altres institucions com el CIBER-BBN (CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina), la Universitat de Yale (EUA), l'Institut Ludwig (Austràlia), Biomedicum Hèlsinki (Finlàndia) i la Universitat de Heidelberg (Alemanya), s'ha completat in vitro, buscant la presència d'aquesta proteïna en mostres de tumors localment avançats, sense metàstasi però amb afectació ganglionar (estadi III) i posteriorment s'han repetit les anàlisis en model animal per poder caracteritzar els mecanismes de supressió del tumor i poder veure com nivells alts o baixos de MYO1A repercutien de manera directa en la progressió tumoral i en la supervivència. Les dades s'han contrastat amb l'evolució clínica de pacients colorectals corroborant les diferències en supervivència i en període lliure de malaltia.

Els resultats són concloents: MYO1A és responsable de la diferenciació de les cèl·lules de tumors colorectals, mantenint, doncs, el tumor dins de cert control i contenint el creixement tumoral. Els baixos nivells de MYO1A contribueixen a accelerar la progressió tumoral. Encara que no és l'únic factor capaç de produir un tumor on no n'hi havia, sí que és una peça clau en la malignització del teixit colorectal.

Aquesta recent troballa, ara per ara, no suposa un canvi en l'abordatge clínic dels tumors colorectals. Malgrat això, el Dr. Arango explica que "ara mateix cal validar aquestes troballes en estudis grans, però hi ha fermes esperances que la identificació del nou rol protagonista del gen MYO1A contribuirà a decidir quins pacients amb càncer colorectal, localment avançat, estan curats quirúrgicament i quins tenen altes probabilitats de recaiguda”. Caldria combinar aquesta informació amb la procedent d'altres marcadors, però segons els resultats de l'estudi, si s'evidencien nivells baixos de MYO1A en el teixit tumoral extirpat "estaria més que justificat ser agressius amb els tractaments quimioteràpics posteriors a la intervenció quirúrgica ja que en un percentatge més que significatiu la malaltia progressarà" , afirma el Dr. Arango.