"Els emprenedors socials són ciutadans que fan servir la seva creativitat per intentar millorar el món"
autors del llibre 'Capitalisme 2.0'
Patricia Sáez, directora de l'MBA Social i del postgrau Emprenedors Socials a la UOC, i el Dr. Lluís Pareras, neurocirurgià i actualment responsable de l'àrea d'incubació de projectes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, acaben de publicar el llibre Capitalisme 2.0 (Plataforma Editorial) en el qual defensen la importància de la iniciativa privada en la resolució dels reptes socials i de desenvolupament a què s'enfronta el món.
Davant l'acció dels governs, limitada aquí i allà per la manca de recursos però també amb freqüència per la corrupció i la ineficàcia, i de les organitzacions sense ànim de lucre –ONG i similars–, Patricia Sáez i Lluís Pareras reivindiquen l'emprenedoria social, la necessitat i l'oportunitat de posar en marxa empreses que, sense renunciar al benefici econòmic, tinguin com a objectiu donar resposta a demandes socials dels col·lectius més necessitats.
El seu llibre planteja una crítica al capitalisme tradicional i al liberalisme d'Adam Smith, qüestionant que la recerca pura i dura del benefici econòmic individual redundi en el bé col·lectiu.
Per què creuen que l'emprenedoria social sí que pot aportar solucions sostenibles per lluitar contra problemes com la pobresa, la fam o l'escassetat de recursos bàsics com l'aigua?
En efecte, el nostre món ja no consent la recerca exclusiva del benefici econòmic, i ha triat apostar pel capitalisme social, un capitalisme socialment responsable, que a més és contagiós. El nostre món necessita canviar moltes coses. Som molts els que estem preocupats pels reptes del segle XXI. Ens enfrontem a problemes extraordinaris: fam, malalties, guerres, terrorisme, canvi climàtic, pobresa, pandèmies globals. I no podrem enfrontar-nos a aquests problemes sense una profunda i radical reestructuració de com fem les coses. Estem preocupats però no sabem com passar de la preocupació a l'acció, com contribuir. Ens sentim sobrepassats per la complexitat de la tasca que tenim per davant.
Els emprenedors socials són el despertar de la consciència humana col·lectiva des de l'individualisme, són, en última instància, ciutadans que utilitzen la seva creativitat i capacitat de lideratge per millorar les coses, són els superherois del segle XXI. Enfront de la misèria i el sofriment, milions d'ONGs, emprenedors socials, filantrops, activistes, inversors solidaris, etc. proven que és possible canviar les coses i que la solidaritat entre els pobles és més forta que l'egoisme de les nacions.
En el seu llibre presenten l'emprenedoria social com un camí intermedi entre les limitacions i mancances de les polítiques socials públiques i l'activisme de les ONGs. Què aporta l'emprenedor social enfront del model de cooperació de les organitzacions no lucratives?
Enfront de la provisió de serveis d'ONGs i administracions públiques, l'emprenedor social aporta una solució innovadora –pal·liativa, preventiva o transformadora– respecte a un problema social. Les millors solucions són aquelles escalables i replicables en altres territoris (la missió de l'emprenedor social és portar aquesta solució al major nombre de llocs). I també aquelles que aconsegueixen un elevat impacte social i mediambiental amb menys recursos, valor que es concreta en el SROI (retorn social a la inversió) que indica quant valor social (en euros) es crea per cada euro invertit en aquesta iniciativa.
Vostès mateixos qualifiquen els problemes socials com a "perversos", pel seu caràcter complex i multidimensional, i amb múltiples causes, de vegades contradictòries, que poden retroalimentar. Com s'enfronta l'emprenedoria social a aquesta complexitat?
Els problemes socials són per naturalesa problemes mal definits, difícils d'entendre i difícils o impossibles de resoldre per la seva naturalesa contradictòria i canviant. Els problemes socials no poden formular-se de manera concreta, depenen de condicions canviants interdependents d'altres problemes. La seva solució no és certa o falsa, sinó millor o pitjor. A més, no tenen una llista de solucions potencials, cada solució és una possibilitat entre moltes altres, però no l'única.
Als problemes que compleixen les característiques que acabem d'esmentar se'ls coneix com a problemes perversos, wicked problems en la seva terminologia anglosaxona. Aquests problemes, per tant, no es poden resoldre seguint les lleis de la lògica, sinó que tenen respostes millors o pitjors a les quals ens acostarem de manera heurística, per assaig i error. La pobresa al món, la malnutrició, el mal accés a la sanitat, l'escalfament global, tots ells són problemes perversos que no poden ser formulats de manera estructurada atès que tenen múltiples causes.
Els problemes socials, per tant, no poden ser resolts utilitzant estratègies "convencionals". Tradicionalment, la societat ha intentat resoldre'ls utilitzant múltiples experts que opinen sobre les millors solucions possibles i decideixen de manera coordinada quin és el millor camí per a la seva resolució. Però els que tracten de resoldre els problemes tendeixen a trobar solucions alineades amb els seus propis interessos. En això no hi ha cap maldat, és la pròpia naturalesa humana la que ens fa buscar també el bé individual, en una mena de tendència centrífuga (cadascun mirant per si mateix) molt difícil de controlar.
Entendre la naturalesa dels problemes perversos pot ajudar-nos a trobar les millors estratègies per resoldre les injustícies socials de la nostra era. Resoldre un problema pervers exigeix un enfocament completament diferent, que és el que aporten els emprenedors socials.
En el llibre es presenten múltiples iniciatives emprenedores centrades en àmbits tan diversos com el financer, el sanitari, el tecnològic, el mediambiental... Algunes iniciatives estan directament vinculades al sector biomèdic i biotecnològic, com el dispositiu LifeStraw, que permet convertir l'aigua contaminada en aigua potable amb una tecnologia que es pot portar en una butxaca, o els kids de Diagnostics for All, que permeten substituir el tradicional anàlisi de sang per la presa d'unes gotes sobre un paper, posant a l'abast de milions de persones en països pobres i sense infraestructures una medicina preventiva i un tractament primerenc. Com sorgeix un bon projecte d'emprenedoria social? Es pot propiciar d'alguna manera aquest procés?
Diem sempre que quan algú està molt enfadat amb un problema, a sota hi ha una bona oportunitat empresarial, i això és encara més evident en el context social on la injustícia que pateix un col·lectiu desfavorit o el nostre planeta és el que motiva l'enuig d'una persona.
El proper 10 de març se celebra el quart Fòrum d'Inversió Healthcare, que el Col·legi de Metges organitza amb Barcelona Activa, Biocat i Esade Ban, i que en les seves tres edicions precedents ha obtingut finançament per un valor d'1, 5 milions d'euros per a un total de cinc projectes. Els inversors valoren la dimensió social d'un projecte empresarial? Quina presència han tingut els emprenedors socials en les anteriors edicions del Fòrum i, en general, quina presència tenen a Catalunya i a l'Estat espanyol?
Cada vegada hi ha més cultura entre els inversors per valorar la dimensió social d'un projecte empresarial, els interessa l'impacte social que generen els projectes. El problema és que és molt difícil mesurar l'impacte social i, per tant, comparar companyies. El retorn econòmic està "dins" de la companyia i per tant és molt fàcil d'objectivar. El retorn social està "fora" de la companyia, en la societat, i la seva mesura és encara poc entesa, tot i que estan apareixent els primers marcs d'anàlisi. Nosaltres mateixos en el nostre llibre proposem un marc.
Als fòrums hi comencen a anar els primers projectes socials. La progressió d'aquest moviment al nostre país desperta molt optimisme. D'entre els 300 plans de negoci que analitzem cada any, uns 25-30 podrien ser considerats com a social entrepreneurship, i el ritme va augmentant amb el temps. Creiem que l'emprenedoria social té un gran futur a Espanya.
Fotografies cedides per Barcelona Activa i Plataforma Editorial.