Esther Dyson: “Nou de cada deu ‘start-up’ estan fent el mateix que les altres, són poques les que han fet una aposta nova i necessària”
Directora general de HICCup i The WaytoWellville
Nomenada per la revista Forbes com una de les dones més influents dels Estats Units, aquesta emprenedora i business angel ha invertit en diverses start-up de salut basades en el big data i les tecnologies de la informació. El seu projecte més recent és The WaytoWellville, un concurs per crear i mesurar l’impacte de programes sanitaris en cinc comunitats dels Estats Units.
Dyson va ser un dels caps de cartell del Congrés Health 2.0 Europe, celebrat a Barcelona fa unes setmanes. Són molts els emprenedors que busquen els consells d’aquesta business angel, que ha dedicat gran part de la seva carrera professional a fomentar amb inversions i idees una digitalització sana de la salut. La redundància no és gratuïta: més enllà del 2.0, la seva prioritat número u és humanitzar la sanitat.
Creu que l’emprenedoria és cada cop una opció més ferma per a molts professionals de la salut?
Sens dubte els emprenedors tenen molt camí per recórrer en aquest sector. De totes maneres, amb l’auge de les start-up correm el risc de convertir la salut en una sèrie de transaccions, en solucions puntuals, quan el que necessitem per a tenir un bon sistema sanitari és continuïtat. Crec que massa start-ups s’estan centrant en una solució puntual per a un problema específic sense pensar com integrar-se en tot el sistema. D’acord que el sistema és molt gran i és difícil formar-ne part, però les noves iniciatives han de fer un esforç per ser-hi.
De fet vostè sovint s’ha queixat de veure més redundància que innovació en l’ecosistema de la salut 2.0.
Tenim desenes d’empreses dedicant-se a tractar un mateix problema. Algunes es fusionaran, d’altres moriran... el mercat necessita redundància però fer veure que no n’hi ha és absurd. Nou de cada deu start-ups estan fent el mateix que els altres, són poques les que han fet una aposta nova i necessària.
Què necessita una ‘start-up’ en aquest camp per ser sostenible a llarg termini?
Necessita entendre molt bé com funciona el sistema i, sobretot, necessita una bona gestió. Entendre com gestionar les excepcions és molt més important que saber-se moure entre la normalitat. Ens ho hem de mirar com un procés: primer el pacient fa això, després el metge fa allò altre i després l’hospital activa una determinada resposta. El 90% de les vegades aquesta és l’estructura habitual, però l’empresa que destacarà serà la que es faci valdre en els imprevistos. Fer que aquestes excepcions es converteixin en la seva rutina, aquesta és la clau: que els problemes formin part de la seva solució. Moltes empreses s’aferren a les nou coses que funcionen fins que la desena els mata.
Veu l’ecosistema català preparat en aquest sentit?
No el conec prou com per valorar-ho amb profunditat, però sé que Barcelona és un hub tecnològic molt potent al sud d’Europa. Veig un ecosistema pròsper en una regió especial, és d’aquests indrets d’on vénen els emprenedors. No vénen del centre, sinó d’altres punts amb la intuïció que el centre és tan gran que no afavoreix la bona gestió.
Quina recomanació faria als emprenedors que volen internacionalitzar-se?
Han d’entendre com n’és de difícil sortir de la seva regió. El que per a ells és extern, per a d’altres és casa seva. Els emprenedors de la regió on volen entrar probablement van anar a la universitat amb el cap de l’hospital, ja estan integrats a la comunitat. El repte dels outsiders és trobar aliats i sovint ho troben en incubadores dels mercats on volen créixer o en altres tipus d’associacions. La clau és fer-se un lloc en aquestes xarxes o crear-ne de noves. En l’àmbit sanitari, aquestes estructures són la base perquè cada pacient passa per diverses institucions al llarg del temps. El big data juga un gran paper per possibilitar aquestes interconnexions.
Podem dir que les dades i la connectivitat marquen la tendència principal?
Sí, tant les connexions entre persones com entre dispositius: que l’historial sigui compartit entre l’hospital, la farmàcia i el propi pacient. La innovació vindrà del big data i també dels sistemes de pagament. Als Estats Units, tot canviarà quan passem de pagar pels resultats enlloc de pels procediments. Així, el healthcare se centrarà en el health més que en el care. El repte és com cultivar aquesta visió enlloc d’oferir solucions per a un problema en concret. A l’hora de pagar, la pregunta és fàcil: el pacient es troba millor que quan va començar el tractament? No hem de ser subjectius o fixar-nos en l’embolcall, cal basar-se en l’evidència.
És això el que busca quan decideix invertir en una ‘start-up’?
Intento ser molt pràctica, si no tenen aquesta visió, no m’interessen. M’agrada veure que hi ha activitat, encara que moltes es dediquin merament a transaccions i m’agrada saber que una entre deu tindrà èxit. Però el més important és que connectin entre elles. Individualment, són només parts del cos i jo vull l’organisme sencer, han de ser part d’una empresa o organització que les integri.
No hi ha ningú que s’estigui dedicant a connectar-les?
Tothom es dedica a la seva idea i dóna per fet que algú altre s’encarregarà d’unir-ho tot, però no, ningú ho està fent. El repte ja no és crear noves iniciatives. No estic dient que tot s’hagi inventat i que haguem de deixar de treballar, però aquesta és una de les explicacions de perquè el progrés és tan lent en aquest camp. Els hospitals estan ocupats cuidant dels pacients i no tenen temps d’integrar les noves apps en la seva infraestructura ni de formar els seus treballadors per incloure-les en el seu dia a dia. Qui pagarà per una solució que no tenen temps d’utilitzar? Els ho hem de posar fàcil.
Per tant, si algú es dediqués a solucionar aquest problema, podrien comptar amb vostè com a inversora.
Si hagués d’invertir en alguna cosa seria en la combinació entre la informació que proporciona una app i el seguiment i proximitat que dóna una infraestructura humana. Per exemple, que mentre una aplicació t’explica què has de fer per mesurar els nivells de sucre en la sang si tens diabetis, hi hagi una persona recordant-te que has de fer-ho, donant-te suport i organitzant trobades amb altres pacients que pateixin la mateixa malaltia. Entre tanta innovació tecnològica, el factor humà és clau.
Correm el risc de perdre aquesta vessant més humana del sistema sanitari?
La importància d’aquesta vessant és un dels principals aprenentatges que extrec de la meva trajectòria professional. Per entendre’ns, les infermeres són una de les parts més importants i en falten. Hem de donar al sistema sanitari la capacitat, el personal, els diners i el mercat per sumar innovació i contacte personal. Vindria a ser la figura del health coach, un mercat en creixement on veig molt futur.