"La comercialització és l’àmbit on es concentra més del 90% del fracàs empresarial"
soci i president del Consell d’Administració de Suan Farma
Llicenciat en Ciències Econòmiques, Polítiques i Comercials i amb un doctorat que versa sobre l’emprenedoria, Héctor Ara té una experiència de més de 30 anys en el sector farmacèutic i químic. Suan Farma és un exitós grup d’empreses del sector i amb una potent acció internacional.
Com a emprenedor que és, com veu el creixement del sector biotecnològic pels propers anys i quines recomanacions faria als emprenedors que vulguin iniciar ara el seu projecte?
Que s’emparin en una assessoria especialitzada en el sector, que concorrin als nombrosos esdeveniments internacionals que es produeixen per relacionar-se amb altres jugadors i que busquin aliances. A més, s’han de mostrar receptius a aquestes aliances perquè són molt necessàries per escurçar terminis de desenvolupament i abaratir costos.
Suan Farma és un holding de productes i consulting farmacèutic amb activitat creixent. D’acord amb la seva experiència, quins serien els nínxols de mercat i l’estratègia per aproximar-s’hi, focalització o diversificació?
Aquest dilema crec que no s'ha de resoldre a favor d'una de les opcions: cal ser capaç de diversificar, però també és fonamental centrar-se i focalitzar-se en projectes que solen tenir unitàriament una complexitat tècnica que requereix especialització. Ara bé, si parlem des d'una perspectiva temporal, convé focalitzar-se inicialment en algun mercat o projecte que permeti acumular experiència i coneixement, així com anar conformant un equip de manera que es pugui abordar el més aviat possible la diversificació, tant de mercats com de productes, amb garanties.
Què representen els biosimilars al mercat farmacèutic actual?
Els biosimilars representen, al meu parer, una nova oportunitat perquè companyies mitjanes i petites del sector farmacèutic puguin copsar una part molt important del mercat desenvolupat per les companyies innovadores, al venciment de les seves patents. El fet que no s'hagin de considerar genèrics no vol dir que no hi hagi molta semblança entre el mercat que s'obre als biosimilars i el que en el seu dia es va obrir als genèrics. És cert que les barreres regulatòries (i els costos de desenvolupament) són molt més elevats, i aquest fet farà que hi hagi un menor nombre de jugadors, però que siguin de dimensions i capacitat financera molt més gran.
Com s'espera que impactin en el futur tenint en compte que no es poden considerar genèrics?
És una qüestió de temps, però en la meva opinió els biosimilars acabaran captant una quota de mercat semblant a la que avui ostenten els genèrics. L'impacte de la irrupció dels biosimilars serà, per tant, notable. Es tracta d'un mercat potencial de 25 bilions d'euros i, donats els alts costos de desenvolupament, involucra companyies del sector amb gran potencial. De fet, diverses de les anomenades big pharma ja han manifestat el seu interès d’estar presents en aquest nou mercat. El fet que no es puguin (o hagin) de considerar genèrics té un rerefons bàsicament químic (no hi ha dues molècules biològiques iguals...), però no té una significació respecte el comportament del mercat i els seus jugadors, que creiem que es mouran en els paràmetres de competitivitat habituals.
Com enfoca la internacionalització?
En la nostra estratègia d'internacionalització nosaltres vam establir en el seu dia dos paràmetres que ens van ajudar a dissenyar-la i a desenvolupar-la: la dimensió del mercat domèstic, en aquest sentit els quatre països BRIC superen àmpliament el llindar que nosaltres considerem de gran mercat (50 milions d'habitants), i el grau de desenvolupament de la regulació farmacèutica, qualificant aquesta com a alta, mitjana o baixa.
En l’aspecte de mercats internacionals, quines oportunitats i reptes creu que representen els països del BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) per als emprenedors d'aquí?
Els països BRIC són considerats de regulació mitjana. La penetració comercial en aquests països és complexa, ja que són mercats molt concorreguts i amb exigències regulatòries notables. Nosaltres, en una primera etapa, i parlant del sector farmacèutic, som partidaris d'acudir a mercats de menors dimensions i exigències fins a conformar un equip sòlid i els coneixements suficients per anar amb garanties a mercats més exigents. També som partidaris de tantejar el mercat dels EUA com més aviat millor, perquè si bé hi ha un sentiment general que es tracta d'un mercat molt difícil de penetrar, l'enorme transparència i dinamisme del mateix, així com la relativament senzilla accessibilitat als clients, fan que sigui molt barat d’escometre. I a més, és el mercat més gran del món...
Quines mancances i oportunitats identifica en els nous projectes que ha d’avaluar?
Pel que fa a oportunitats veiem grans idees i projectes derivats de que la publicació d'articles i treballs nous, és a dir, la recerca bàsica espanyola, és d’alt nivell en termes internacionals. Tenim pendent, encara, incrementar el nombre de patents, per a la qual cosa cal canviar la mentalitat i patentar abans de publicar. Pel que fa a les debilitats fonamentals que observem en els projectes que avaluem són fonamentalment la manca de capacitat de gestió dels grups promotors, que és molt més notòria i limitativa en l'àmbit de la comercialització, on es concentra més del 90% del fracàs empresarial.
Quin és el seu diagnòstic de les potencialitats de Catalunya com a pol tractor de negoci?
Catalunya arrossega una secular tradició d’emprenedoria de difícil parangó, fins i tot a nivell internacional. En el vessant institucional es percep un dinamisme i afany d'expansió permanents que, a més, tenen un sòlid suport del teixit industrial i el passat i el present empresarial català. Tot això constitueix, al meu parer, un excel·lent brou de cultiu per a noves iniciatives emprenedores de les quals estem tan necessitats. Queda ben poc per ensenyar als catalans en aquest sentit, però a mi m'agradaria que Catalunya fos pionera en crear una escola d’emprenedoria, on s'impartís formació específica, absent a l'Estat, on s’hi pogués establir un viver d'empreses start-ups i on es guiés les noves iniciatives emprenedores en els seus primers passos fins a la seva consolidació.
Quins són els seus plans de futur aquí?
Catalunya ha estat sempre terra d'emprenedors i empresaris. Vaig viure a Barcelona del 1983 al 1988 i de seguida em va impressionar la capacitat del català per comportar-se d'una manera audaç sense renunciar al sentit comú, al seny. Sempre dic als meus fills que Catalunya em va aportar personalment i professional els ensenyaments fonamentals que em van fer madurar en ambdós sentits. El 2001 Suan Farma, que va establir una oficina a Barcelona des de la seva fundació el 1993, va adquirir Plantes Medicinals de Catalunya (Plameca a l’Hospitalet), que aquest any inaugurarà una nova fàbrica a Pallejà del Vallès. El 2005 vaig decidir anar a viure, tant de temps com em sigui possible, a Sitges. El 2008 vam fundar Salupharma Biosimilars a Barcelona, una de les poques iniciatives internacionals en aquest camp, i avui hem arribat a un acord amb la UAB per col·laborar en aquest ambiciós projecte.