"La cooperació público-privada i l'especialització seran claus per al bioclúster català"
Ambaixadora de la BioRegió de Catalunya
Des del passat mes de desembre és l’Ambaixadora de la BioRegió. Investigadora i empresària, té una llarga trajectòria en càrrecs públics de responsabilitat en l'àmbit de l'avaluació de tecnologies mèdiques i de les polítiques de salut pública. El seu compromís ètic, amb una visió exigent i integradora de la responsabilitat social d'empreses i entitats, ha estat un element de pes a l'hora de rebre aquesta distinció.
Biocat va instaurar al 2009 el títol d'Ambaixador de la BioRegió de Catalunya, en reconeixement a una personalitat rellevant de l'àmbit científic, financer, polític o social que s'ha distingit per l'impuls de la biotecnologia a Catalunya i pel suport a la BioRegió catalana a nivell nacional o internacional. En la darrera edició del Fòrum Biocat –la trobada del sector a Catalunya–, la Dra. Granados va rebre aquesta distinció de la mà del president de la Generalitat i president del patronat de Biocat. Amb una trajectòria exemplar entre el sector públic i privat, la nova Ambaixadora de la BioRegió posa sobre la taula algunes de les qüestions claus per al futur del bioclúster català.
Quins són els reptes de futur del sistema sanitari català?
El major repte és el propi futur, és a dir, què hem de fer i com hem de prioritzar les accions perquè el futur s'assembli al que volem. La qualitat, l'eficiència i la solidaritat haurien de ser els pilars del sistema, però decidint amb fermesa quina és la màxima qualitat que volem o ens podem permetre com a país. Un altre desafiament és com aconseguir l'adaptació de l'actual sistema de salut als canvis del coneixement, a les noves necessitats i als canvis socials i econòmics que ja s'han produït. De ben segur que no podrà ser amb les mateixes eines organitzatives, amb les mateixes fórmules de finançament, el mateix tipus de líders i els mateixos valors que han servit en els últims anys. Caldria, més innovació normativa i organitzativa, que permeti una major flexibilitat, noves aliances, fusions quan siguin necessàries, més responsabilitat social i, definitivament, més avaluació.
En alguna ocasió vostè ha comentat que calen canvis legislatius i la incorporació d’incentius. Per què?
Perquè a la velocitat que es produeixen els canvis esmentats, i tal com deia abans, cap organització pública o privada pot pensar que es poden dirigir les organitzacions els propers deu anys tal i com s'ha fet fins ara. D'altra banda, els incentius, positius i negatius, són imprescindibles per afavorir l'adaptació als canvis i perquè es produeixin en la direcció desitjada.
Des de la seva experiència, quines oportunitats creu que tenim en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques a Catalunya en aquest entorn canviant?
Donada l'altíssima competitivitat global, les majors oportunitats seran fruit de la cooperació efectiva entre grups, sectors públic i privat, i països. El govern hauria d'afavorir aquesta cooperació mitjançant la implantació dels incentius, directes i indirectes, adequats.
Aquest sector ha de mirar cap a països emergents si vol créixer més?
Aquest sector, com altres, ha de mirar arreu, inclosos els països emergents. Avui dia el territori amb el que cal relacionar-se ja no és només la comunitat autònoma o l’estat, sinó el planeta.
Què hem de fer perquè la recerca que es fa a la universitat arribi a l’empresa?
Al meu parer... El govern hauria de prioritzar explícitament la producció i transferència de coneixement en els pressupostos i potenciar noves fórmules fiscals que afavoreixen la relació entre les universitats i les empreses, i també propiciar el seguiment de la consecució o la no consecució de resultats positius fruit d’aquesta relació per poder revisar allò que calgui revisar. La flexibilitat per redreçar el que calgui ha de ser un dels valors per afavorir aquest apropament.
Les universitats haurien d'esmerçar més esforços per impulsar internament la cultura de la cooperació amb el sector privat i implementar, fer el seguiment i l'avaluació dels programes de transferència, tot revisant les estratègies futures en aquest sentit segons els resultats obtinguts.
El sector privat hauria d'incrementar la cultura de la innovació no només tecnològica, sinó també dels processos de presa de decisions en recerca i desenvolupament, explorar nous models de negoci i tenir polítiques més proactives d’accés als mercats.
Hi ha científics de casa nostra que s’han pronunciat dient que tenim un excés de programes a l’hora de demanar finançament, és a dir, que cada govern n’estableix de nous. Seria més efectiu si estiguessin més concentrats?
Penso que tenen raó. També crec que cal especialització, més concentració de recursos en els clústers més competitius i més estabilitat de les apostes estratègiques a llarg termini. No pot ser que cada legislatura política hi hagi un canvi d'orientació estratègica que impedeixi la consolidació. Aquest sistema d'R+D+i és molt vulnerable.
Un dels factors de canvi que vostè proposa és l’exigència de la responsabilitat social. No segueix quedant molt lluny per a les pimes aquest aspecte?
Sí. Per desgràcia, en el nostre entorn la responsabilitat social com a eina de gestió ètica i responsable encara no és una realitat quotidiana per a les pimes. Per això, cal insistir en que apostar per la responsabilitat social pot ser un element més de competitivitat, i no només gestos altruistes que impliquen despesa i que no obeeixen a una veritable política empresarial.
A principis de novembre passat es va presentar a Brussel·les la iniciativa Enterprise 2020 per construir l’empresa responsable del futur. Com sintetitzaria aquest concepte de cara les empreses farmacèutiques, biotecnològiques i de tecnologies mèdiques?
La síntesi seria que cal gestionar la recerca i els negocis amb els més elevats estàndards d’ètica i responsabilitat. Cada sector empresarial té les seves especificitats. Per exemple, per a les empreses farmacèutiques, biotecnològiques i de tecnologies mèdiques això implica investigar i comercialitzar nous fàrmacs o productes biotecnològics per satisfer veritables necessitats clíniques no cobertes i sense fer trampes envers el que és necessari per als pacients. Ser transparent amb els resultats del estudis i publicar tots els assajos clínics independentment dels seus resultats.
Afavorir l’accés a les tecnologies i fàrmacs a països i societats més vulnerables, sobretot si parlem de fàrmacs de primera necessitat que s’adrecen a malalties amenaçadores per a la vida de grans poblacions.
Aquest sector també ha de controlar la petjada mediambiental i, finalment, ha de ser sensible i respondre a les necessitats dels treballadors del sector en termes d'igualtat d’oportunitats i diversitat.
Com veu la nova Ambaixadora el nostre bioclúster en termes de recerca i d'innovació?
El veig amb optimisme, moderat, però amb optimisme, perquè a Catalunya hi ha molt talent i vocació investigadora i s’han fet esforços sense precedents per a donar aire al grups, centres, instituts i hospitals recercadors. No obstant, el sistema d'R+D+i és encara molt vulnerable, té amenaces persistents i és massa depenent de les administracions. En general, encara no hem fet el salt del coneixement a la innovació, de la innovació al mercat i del mercat al creixement econòmic. Formem part del que es coneix com la paradoxa europea, és a dir, Europa no acaba de trobar el camí cap el mercat... Crec que la cooperació entre el sector públic i el privat i l'especialització seran claus. D'altra banda, el sistema de salut, principal client d’aquestes innovacions potencials, també està en un moment en que li cal una bona revisió de prioritats, models d’atenció, sistema de finançament i avaluació. Li caldrà fer un esforç d'identificació d'obsolescències per desinvertir en aquestes tecnologies obsoletes i així poder donar pas a les veritables innovacions fruit de la recerca molecular i genètica, la biologia de sistemes, l'enginyeria de teixits, la medicina estratificada o la recerca de moduladors de l'envelliment.