director d'R+D de Danone Research Spain
Llicenciat en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, Montserrat és el director de Recerca i Desenvolupament de Danone Research Spain des de 2009. La seva trajectòria professional sempre ha estat lligada a l’empresa Danone on ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat. Entre el 1995 i el 1999 va encarregar-se de la direcció del Centre Tecnològic del Iogur a Madrid (SITEX), i entre el 1999 i el 2009 va exercir com a director de Recerca i Desenvolupament de Danone, SA.
La recerca alimentària, especialment la centrada en els aliments funcionals, els complements nutricionals i la nutrigenòmica, concentra la major part dels projectes de recerca que porten a terme les empreses que treballen en el sector de la biotecnologia verda. En aquests moments la biotecnologia verda suposa el 32,7% de l’activitat empresarial de la BioRegió de Catalunya i la majoria d’aquestes empreses, el 22%, se centra en l’àmbit alimentari relacionat amb salut. És un sector que dedica una forta inversió en R+D: 337.190 euros l’any 2007 segons l’estudi Innova 2009, i una bona part de les empreses, el 20%, porta a terme activitats biotecnològiques.
Danone és una de les empreses alimentàries molt actives en la incorporació de la recerca biotecnològica a la millora dels seus productes. Parlem amb Agustí Montserrat, el director de Recerca i Desenvolupament de Danone Research Spain, sobre els reptes de la recerca en aquest àmbit.
Quin pes té l’R+D a Danone?
Un pes fonamental, ja vam començar els anys 70 quan la preocupació fonamental de la indústria alimentària era la producció i la qualitat. No era la innovació sinó fer les coses bé, la seguretat alimentària. Era un moment en què els iogurts duraven molt poc, es portaven de botiga a botiga i si no es venien en quatre dies es perdien. Després, als anys 80, va arribar el desenvolupament industrial i va aparèixer l’R+D, però fonamentalment la “D”. Un interès creixent per desenvolupar tecnologia per tal que aquests iogurts que es morien pel camí poguessin durar més. A finals dels 80 també hi va haver un esforç més conceptual i filosòfic, es va començar a explicar que els iogurts portaven bactèries vives i entendre això era un pas molt important. Encara avui tot el que sona a bactèries és dolent, va ser un canvi molt ruptural. I això ho vam aconseguir a través d’innovacions, ho vam explicar amb productes, com el Bio (avui Activia).
I la innovació del segle XXI cap on va?
Vam iniciar el segle amb una innovació orientada a desenvolupar productes funcionals, els aliments a part de proporcionar vitamines, proteïnes, greixos, sucres, etc., també poden funcionar en l’àmbit de la salut, per evitar desenvolupar determinades malalties. És una innovació de salut.
La salut és la vostra base de la innovació?
Sí, però el que intentem fer amb la nostra innovació és trobar un equilibri entre el plaer i la salut, pel fet d’ocupar-nos de la salut no hem de gaudir menys del que mengem.
Com accepta el consumidor aquesta innovació?
Els consumidors necessitem temps per acceptar aquest canvi. La innovació en alimentació no acostuma a ser de ruptura perquè la gent no accepta canvis radicals. La tradició alimentària la portem al moll de l’os i cada vegada que prenem una cosa nova acostuma a no agradar.
Us heu trobat amb algun aliment innovador que no hagi estat acceptat pel consumidor?
Sí, per exemple, un producte funcional com va ser l’Essensis, que no va tenir èxit. Era un producte que anava bé per a la pell i del que havíem fet estudis clínics durant dos anys, però el consumidor no va respondre com esperàvem.
I com heu viscut aquest fracàs?
No passa res, quan innoves saps que uns productes funcionaran i altres no. Busquem l’opinió del consumidor, però de vegades aquest opina més d’acord als desitjos que al què farà. El màrqueting de la recerca d’opinió i la realitat no acostumen a anar junts i en el cas de la cultura alimentària encara menys. Estàs molt enganxat als costums i canviar costa molt.
Danone es pot definir com una empresa d’innovació alimentària?
Sí, fem una gran inversió en innovació, l’1,5% de la xifra de negoci l’invertim en R+D. Això suposa 17 milions d’euros anuals només a Espanya. I és que més del 95% del cost de la recerca l’assumim directament; de fet rebem poques subvencions en aquest àmbit. A l’R+D hi dediquem recursos econòmics i humans, amb uns equips de professionals de diferents disciplines, que treballen en els diversos centres del Grup Danone. Al Centre d’Investigació i Desenvolupament de Barcelona, a l’antiga fàbrica de Danone, hi treballen 55 professionals en diferents projectes de recerca, i a tota Espanya hi ha més de 70 persones treballant en innovació. El de Barcelona és el segon centre de recerca del Grup Danone després del de París, on hi treballen unes 500 persones.
La innovació de Danone és una innovació rupturista?
Cada any fem al voltant de 30 innovacions i d’aquestes, una o dues són de ruptura, la resta són renovacions sobre les marques existents. En alimentació no pots fer més d’una o dues innovacions de ruptura l’any, seria una bogeria tant per a l’empresa com per al consumidor.
En què treballeu ara?
En molts productes nous des del vessant nutricional dels productes làctics; amb fruites i amb productes funcionals i probiòtics.
Quants projectes de recerca teniu actualment?
Actualment tenim uns 125 projectes d’R+D propis que estem desenvolupant des del Centre d’Investigació de Barcelona. A part, en col·laboració amb altres centres i entitats de recerca, estem treballant en 12 projectes més.
En quines col·laboracions esteu treballant?
Com a projectes de recerca tenim col·laboracions amb dos centres de l’IRTA; amb la Unitat de Remugants i el Centre de Noves Tecnologies (CENTA) de Monells, i també treballem amb la Planta de Tecnologia Alimentària de la Universitat Autònoma de Bellaterra. A part, hem iniciat un projecte amb la Universitat de Lleida i mantenim contactes fluïts i permanents amb entitats de Madrid i els centres tecnològics del País Basc, de València i d’altres universitats.
Quines són els claus de l’èxit de l’R+D de Danone?
La innovació ha d’estar integrada a tot el sistema de l’empresa, no n’hi ha prou que un departament pensi en innovar, i a Danone tenim la innovació totalment integrada a totes les àrees de treball. I una altra cosa fonamental en innovació és ser agosarat, que la por al fracàs no t’aturi. Quan innoves moltes vegades t’equivoques per estar fora de lloc i fora de temps. La idea és bona, però potser no és el moment, fins i tot, ni per la pròpia empresa.
Fora de temps i de lloc?
A nosaltres ens ha passat amb els productes de soja. En els últims 25 anys hem intentat posar productes de soja al mercat. La primera vegada que ho vam intentar tothom pensava que la soja era un pinso per a animals, i de fet ho era. Ens vam trobar que el consumidor mitjà no ho va acceptar. Després vam fer un híbrid, un Activia amb una part de llet i una part de soja, un producte que tenia un referent de sabor de soja. A poc a poc els gustos han anat canviant, la introducció del menjar asiàtic a Europa s’ha fet un lloc dins del context de l’alimentació i això ha estat important per aquest canvi alimentari. Fa tres o quatre anys vam treure al mercat productes de soja fermentats i van ser ben acceptats pels consumidors. Ara tenim al mercat llet de soja, que s’ha convertit en un producte d’èxit. Si no haguéssim insistit en altres moments o espais, mai haguéssim tingut èxit.
Per tant, per innovar cal paciència.
Especialment en l’àmbit alimentari perquè la gent no està preparada per fer grans canvis sensorials. Feia molts anys que ja sabíem que l’alimentació vegetal podria ser important, però havíem de fer-ho sense trencar la cultura del consumidor, del país. I si això ho traslladem als productes funcionals, la paciència ha de ser major perquè has d’acceptar que has prendre alguna cosa durant molt temps perquè només a llarg termini produirà l’efecte desitjat. I això és molt diferent de menjar per plaer, que és el que acostumem a fer.
Paciència i recursos.
Sí, la innovació necessita fe, esperança i recursos. No és un tema de caritat.