La Marató de TV3 recapta finançament per a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits

REDACCIÓ

El dia 18 de desembre La Marató de TV3 arribarà a l’edició número 20 amb un programa dedicat a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits. Dues dècades d’èxit, amb un suport social excepcional —persones, entitats, institucions i empreses— i injectant fons a la recerca sobre un ampli conjunt de malalties.

Amb La Marató 2011 s'esperen superar els 100 milions d’euros recaptats, una xifra que situarà aquesta iniciativa com a referent de les institucions que financen la recerca a Catalunya. Aquesta inversió ha permès, fins ara, que 3.000 científics hagin dut a terme 535 projectes de recerca d’excel·lència a Catalunya.

A Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan, i no tots els pacients en llista d’espera el podran rebre. La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2011 permetrà investigar nous avenços en els àmbits quirúrgic, farmacològic, de conservació dels òrgans i teixits i avançar en les aplicacions de la medicina regenerativa (teràpia cel·lular, teràpia gènica i enginyeria de teixits).

Els investigadors tenen davant seu molts reptes, com millorar la qualitat i la vida dels òrgans trasplantats, minimitzar els efectes secundaris de la medicació i conèixer millor els factors que influeixen en la compatibilitat i el rebuig dels empelts.

Les noves tècniques de medicina regenerativa hauran d’ajudar, en un futur proper, a regenerar òrgans i teixits en comptes de trasplantar-los. I a llarg termini, s’entreveu la possibilitat de crear òrgans i teixits artificials al laboratori. La medicina regenerativa és un camp emergent de les ciències biomèdiques que ofereix noves oportunitats per al tractament d’algunes malalties degudes a la pèrdua de la funció cel·lular com l’artrosi, les malalties vasculars i les malalties motores. Les cèl·lules que s’estan utilitzant en teràpia cel·lular són les cèl·lules mare adultes i les cèl·lules embrionàries. Una de les investigacions més avançades es basa en la regeneració del teixit cardíac humà amb cèl·lules mare.

Una altra via de recerca és la teràpia regenerativa vinculada a l’aparell motor, en la qual s’espera que el poder terapèutic d’aquesta modalitat beneficiï milers de potencials pacients que avui dia tenen malalties com l’artrosi, l’esclerosi múltiple o altres tipus de lesions motores. La comunitat científica està convençuda que les teràpies cel·lulars, en els pròxims anys, tindran un impacte social vital que millorarà el tractament i el pronòstic de moltes patologies. En aquests moments hi ha al món més de 5.000 assajos amb cèl·lules mare.

El transplantament d'òrgans i teixits

Els òrgans que es trasplanten més són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees. Tothom pot ser donant, no hi ha límit d’edat. A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d’una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d’espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.

La donació sempre ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista. L’extracció i la distribució dels òrgans estan coordinades per l’Organització Catalana de Trasplantaments. Els òrgans s’assignen en funció d’uns criteris clínics —com la gravetat del pacient— i d’uns criteris territorials —que prioritzen que l’òrgan es trasplanti en l’àrea geogràfica on s’ha produït la donació.

D'altra banda, els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. A diferència dels òrgans, amb el trasplantament de teixits no se salva la vida, però es millora substancialment la qualitat de vida del pacient. Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits i es poden mantenir durant anys fins que es troba el receptor ideal. En aquest cas, no hi ha llista d’espera i els problemes derivats de l’empelt són mínims. De donant viu, els trasplantaments més freqüents són els que provenen del moll de l’os, el cordó umbilical i la sang perifèrica. Aquests s’utilitzen per tractar leucèmies i altres malalties de la sang.

Donatius

• Notícia relacionada (6/2/2012)
• Notícia relacionada (2/2/2012)
• Notícia relacionada (19/12/2011)
• Notícia relacionada (31/3/2011)
• Notícia relacionada (8/3/2011)
• Notícia relacionada (14/12/2010)
• Notícia relacionada (15/4/2010)
• Notícia relacionada (23/2/2010)