Les Oficines de Transferència Tecnològica catalanes es troben al Tech Transfer Day 2025 per adreçar els principals reptes del sector

La quarta trobada anual de les Oficines de Transferència Tecnològica (OTTs) de Catalunya, organitzada per Biocat, s'ha erigit com el punt de trobada per a professionals de la transferència tecnològica i la innovació en ciències de la vida de l’ecosistema. Aquest any, l'esdeveniment ha reunit més de 120 experts d'àmbit acadèmic, empresarial i inversor per analitzar els reptes estratègics del sector i promoure noves col·laboracions.

El director general de Biocat, Robert Fabregat, i la directora general del Vall d’Hebron Institut de Recerca, Begoña Benito, han estat els encarregats de donar el tret de sortida a la jornada.

 Indicadors flexibles i útils: el repte de les OTTs

Després de la benvinguda institucional, s’ha celebrat una taula rodona per parlar sobre com redefinir els indicadors de les OTTs per anar més enllà de les xifres.

En aquesta sessió, moderada per Núria Martí, directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci a Biocat, han participat Núria Benítez, responsable de l'àrea Estratègica i de Ciència Oberta de CERCA; Xavier Testar, adjunt al vicerectorat d'Emprenedoria, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona; Teresa Lloret, directora de l'Oficina de Transferència de Coneixement i Tecnologia de l’IDIBAPS; i Anabel Sanz, cap de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Tots han destacat la necessitat de sistematitzar la recollida de dades i repensar uns indicadors més flexibles que reflecteixin millor la realitat de l’activitat de transferència. 

Han coincidit en que actualment hi ha una gran divergència entre el que es reporta i el que realment es fa, i que la càrrega administrativa sovint bloqueja l’activitat de les OTTs.

A banda, s'ha posat sobre la taula la infrarepresentació de col·laboracions interinstitucionals, el desconeixement del valor del know-how i el secret industrial, sovint considerats el "germà petit" de les patents, i la necessitat de mesurar l’impacte social i econòmic real, més enllà dels contractes amb el sector privat. També s'ha qüestionat si tots els actors entenen de la mateixa manera els indicadors que es publiquen, i s’ha proposat la creació d’un sistema unificat, amb figures responsables de la seva gestió i interpretació, per evitar la dispersió d’esforços.

Finalment, s'ha remarcat que els indicadors no han de ser una finalitat en si mateixos, sinó eines per fer visible l’impacte real de la recerca en la societat, com ara el benefici directe sobre els pacients o l’estalvi en el sistema de salut.

Casos inspiradors d’innovació i transferència a Catalunya

Hi ha hagut espai per parlar sobre transferència tecnològica en el sector de la intel·ligència artificial. Meritxell Bassolas, cap de Projectes Estratègics del Centre de Visió per Computador; i Victor Rotellar, coordinador de la Xarxa RDI-IA del mateix centre han explicat els objectius de la Xarxa “que neix per dotar l’ecosistema català d’IA de mecanismes efectius de transferència tecnològica, fomentar la creació de startups i facilitar que les solucions arribin al mercat amb més rapidesa, sense perdre el talent científic que tenim al territori.”

Joël Jean-Mairet, Managing Partner d'Ysios Capital, ha compartit les característiques del nou fons que estan aixecant i que porten treballant durant dos anys (anomenat “InceptionBio”), focalitzat en la transferència tecnològica, que cercarà actius biotec principalment (però també diagnòstics, medtec o IA), i projectes en fases pre-seed i seed a Espanya, que apalancarà l’experiència d’Ysios Capital en l’acceleració d’empreses i la seva xarxa consolidada al llarg de més de cent inversors construïda durant els últims 15 anys. Segons Mairet “volem captar i identificar dianes i/o projectes que tinguin un potencial molt gran i altament disruptius, ja que són els que generen més valor, i que volem seguir recolzant durant les següents de creixement, per això ens hem fixat un objectiu de captació de 100 millions d’euros)." 

A continuació, Rafael Navajo, director d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha exposat el nou model de gestió de la innovació implementat al centre, inaugurat al desembre de 2024. “Amb el nou model d’innovació del VHIR volem transformar el potencial científic en solucions reals per a la salut, estructurant el procés de transferència tecnològica, acompanyant els projectes des de fases inicials i impulsant la creació de spin-offs que generin impacte social i econòmic”, ha apuntat Navajo.

Finalment, Núria Martí ha estat l’encarregada de tancar l’acte, on ha fet una actualització de les novetats dels programes d’innovació de Biocat, com CRAASH Barcelona, d·HEALTH Barcelona, ATMP Catalyst i el portal de comunitats d’innovació en salut de la BioRegió de Catalunya.