L’investigador Joan Massagué descobreix un avenç per entendre l’origen de les metàstasis del càncer

La medicina encara no té eines per evitar les metàstasis del càncer, que són la causa de la majoria de morts per aquestes malalties i que poden aparèixer al cap de molts anys després que el tumor s’hagi detectat, tractat i eradicat. Mentre que els tumors primaris no sempre afecten òrgans vitals del nostre cos, les metàstasis sí que ho solen fer. Ara per ara, només es pot recórrer a la detecció precoç, però gràcies a una investigació del grup que lidera Joan Massagué es podrien dissenyar nous tractaments per prevenir-les fins i tot quan les metàstasis són latents.

L’investigador Joan Massagué, director del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, ha descobert que algunes cèl·lules tumorals que s’alliberen del tumor primari i entren en la circulació sanguínia aconsegueixen esquivar les cèl·lules immunitàries –que normalment les destrueixen– i s’instal·len camuflades dins d’altres òrgans, durant mesos o anys. Ho fan convertint-se en cèl·lules mare i reduint la seva activitat al mínim per ser indetectables per les natural killer del sistema immunitari, que destrueixen les cèl·lules cancerígenes.

Quan les cèl·lules aconsegueixen instal·lar-se a l’òrgan, parlem de metàstasi latent. No sempre passa, però a vegades les defenses del sistema immunitari no aconsegueixen mantenir les cèl·lules cancerígenes a ratlla i es desenvolupa la metàstasi.

El treball de Massagué explica que en aquest “fer veure” que són cèl·lules mare, les cèl·lules tumorals entren en un estat de quiescència i, com totes les cèl·lules que estan en aquest estat, no proliferen. Però en algun moment donat entren en acció i es multipliquen. Les noves cèl·lules tumorals acabades de formar són detectades per les natural killer, que les destrueixen. Però no són capaces d’eliminar les cèl·lules latents inicials, que tornen a entrar en quiescència.

La manera que tenen aquestes cèl·lules de “disfressar-se” en cèl·lules mare és inhibint un grup de proteïnes anomenades WNT, fet que desencadena l’estat de quiescència, en què deixen de produir les molècules que precisament les NK “oloren” per detectar els agents cancerígens i eliminar-los.

Càncer de mama i de pulmó

El grup de Joan Massagué ha basat el treball d’investigació, publicat a la revista Cell, en dos càncers, el de mama i el de pulmó, en experiments fets amb cultius cel·lulars en estat incipient de pacients amb aquests càncers i ratolins. Amb aquests experiments han pogut observar les cèl·lules metastàtiques des que s’escapen del tumor primari fins que s’instal·len al seu amagatall.

En el cas del càncer de pulmó, aquestes cèl·lules aconsegueixen infiltrar-se en òrgans com els ronyons i el cervell. En el cas del càncer de mama, als pulmons. Les cèl·lules latents inicials s’escapen de les natural killer del sistema immunitari tot activant dues proteïnes cosines germanes que regulen el funcionament de múltiples gens i canvien el comportament de les cèl·lules (els biòlegs moleculars ho anomenen factors de transcripció).

Les cèl·lules procedents del càncer de pulmó activen la proteïna SOX2, i les del càncer de mama, la SOX9. És gràcies a aquest mecanisme que les cèl·lules tumorals es converteixen en cèl·lules mare.

Aquesta troballa obre la porta a dissenyar noves estratègies per prevenir la metàstasi. Es suggereix la possibilitat d’aplicar fàrmacs que obliguin les cèl·lules a sortir del seu amagatall, a exhibir els senyals que les fan visibles i a proliferar, perquè el sistema immunitari pugui actuar i les elimini.

No obstant això, hi ha el risc de provocar una metàstasi que potser d'altra manera mai s’hauria desencadenat. A partir d’aquesta investigació, l’objectiu ara és trobar la manera de fer immunoteràpia contra la metàstasi latent d’una manera més subtil.

Publicació relacionada:

• Metastatic Latency and Immune Evasion through Autocrine Inhibition of WNT Cell 2016, 165 (24 March 2016) doi http://dx.doi.org/10.1016/j.cell.2016.02.025