Montserrat Vendrell: "Ara els inversors veuen al nostre sector una oportunitat de negoci"
Directora del Barcelona Institute of Science and Technology
La Montserrat Vendrell va canviar la bata de laboratori (CSIC, Roche Institute of Molecular Biology, New Jersey, EUA) pel foment de la ciència des dels despatxos. Ara, aquesta doctora en Ciències Biològiques per la UB i grau executiu en direcció d'empreses per l'IESE deixa les regnes de Biocat i del Parc Científic de Barcelona i es converteix en la primera directora del Barcelona Institute of Science and Technology, que aglutina sis dels principals centres de recerca de Catalunya.
La fins ara directora de Biocat, Montserrat Vendrell, ha vist créixer aquesta entitat al mateix bon ritme que ho feien les empreses del sector de les ciències de la vida i la salut i l'ecosistema que les acull. Després de l'esclat de les bioempreses catalanes amb el suport de Biocat, Vendrell es prepara ara per una nova etapa al capdavant del Barcelona Institute of Science and Technology. Els reptes són semblants: creixement, reconeixement i sostenibilitat.
Com has vist evolucionar les ciències de la vida i de la salut a Catalunya en aquesta dècada des de que vas assumir la direcció general de Biocat?
La veritat és que ha estat la dècada de les ciències de la vida i hem tingut la sort de viure-ho en directe des de la primera fila. Quan penses en els tombants de segle, en com estava el sector, tant en el nombre d'empreses 'biotec' com en els centres de recerca que tot just començaven a existir (els més antics fan els deu anys ara), el panorama era molt diferent. A més, en deu anys, per exemple, els recursos humans implicats han pujat un 50%. Han sigut anys d'explosió d'aquest sector.
Quines necessitats tenien llavors els empresaris del sector i quines tenen ara?
Han aparegut noves necessitats a mida que les empreses evolucionaven. Als inicis, faltava accés al coneixement i als experts, empreses del teu entorn que haguessin fet el mateix trajecte abans que tu... En canvi, ara comença a haver-hi un entorn molt més madur, la gent que comença troba empreses que ja han passat pel mateix camí. A més, hi ha plataformes com la nostra mateixa, o com CataloniaBio, que ofereixen espais de trobada per fomentar la consciència de comunitat...
Han persistit algunes necessitats?
El finançament de l'empresa i la seva internacionalització sempre és un repte clau. Però igual que en aquests deu anys ha madurat el sector, també tenim més instruments de finançament. Encara en necessitem més, però no té res a veure l'entorn que tenim ara amb Caixa Capital Risc, Ysios Capital, Healthequity o Inveready, que estan invertint en el sector, que en aquell moment en què no hauria pogut mencionar cap d'ells i això ja és un canvi molt important.
Els inversors s'han anat atrevint a entrar en un sector que al principi els feia respecte?
Quan hi ha oportunitats d'inversió, llavors hi ha inversors: són les dinàmiques de mercat. I no estem parlant d'inversors d'altres sectors que de sobte venen cap a aquest: sovint són gent del sector, persones amb trajectòria internacional que identifiquen el que està passant a casa nostra com una oportunitat de negoci i munten un fons aquí, com és el cas d'Ysios, o bé entitats com “la Caixa” que ja invertia en altres àmbits i va decidir crear un instrument expressament per a aquest sector. Però és veritat que hi ha altres factors, com ara l'augment del coneixement tecnològic -el risc tecnològic inherent a aquests projectes sempre és una de les barreres-, a més de l'oportunitat de negoci que es desprén d'algun cas d'èxit.
La concentració d'empreses és la via per fer-les més competitives?
No és una estratègia única. Evidentment, la massa crítica és important i a casa nostra hem pecat que les nostres empreses neixin petites i es mantinguin així durant massa temps. Es poden intentar estratègies com la de fusionar-se buscant complementarietats o anar a buscar fora un acord que et permeti codesenvolupar productes -com ha fet Oryzon amb Roche- . No tenim per què intentar avançar tot sols. Les dinàmiques d'aquest sector, i més tenint en compte l'entorn global on ens trobem, impulsen a trobar aliances. I a això també n'hem après: sortint fora, construint un discurs més sòlid i malgrat l'entorn de crisi, hi han hagut històries d'èxit d'acords internacionals amb cara i ulls.
Parlant de crisi, les empreses i els centres de recerca ja n'han sortit?
No crec que es pugui dir de cap sector que n'hagi sortit. Els indicadors que tenim són molt macroeconòmics i l'impacte real en l'economia diària i en el funcionament de les empreses és diferent. Aquesta etapa d'excessiva prudència o enquistament potser per manca de liquidesa ha durat més temps del que hauria d'haver durat. Va començar més tard precisament perquè els models de negoci de les nostres empreses són acíclics i ara comencem a veure més dinamisme d'inversions com ara la de l'empresa balear Sanifit, que acaba de captar 36,6 milions.
Esperem més bones notícies?
Sabem que ara es tancaran noves rondes de finançament amb altres empreses i també és rellevant el fet que fons internacionalstinguin interès en entrar aquí. Quan els inversors venen o creen fons aquí és que estem en un moment de creixement. Els requeriments de finançament d'una empresa que ja ha madurat no són els mateixos que quan comença i calen instruments financers que cobreixin totes les etapes.
Un dels objectius de Biocat ha estat la internacionalització de les bioempreses catalanes. En quin moment es troba el sector?
La internacionalització d'aquest sector es produeix des del dia zero perquè les empreses, des de que neixen, fan projectes amb 'partners' arreu del món. A Biocat seguim apostant perquè surtin, formin part de delegacions sota el nostre aixopluc i també que puguin assistir a congressos o portar-los aquí, com el BioEurope Spring que tornarà a celebrar-se a Barcelona d'aquí a dos anys.
Biocat funciona com a pont. Entre allò públic i allò privat, entre Catalunya i la resta del món... També entre les empreses grans i les petites perquè innovin plegades?
Si en un sector la innovació oberta és clau, aquest és el nostre. Moltes vegades, les empreses grans que tenen dificultats per ser àgils o innovar internament busquen col·laboracions amb les petites que supleixen peces a la cadena de valor. Nosaltres podem aportar aquest paper de pont o, millor dit, de xarxa d’autopistes, que permeti fer més eficient aquesta cerca del 'partner' adequat.
Quan vas començar a Biocat què n'esperaves?
El que jo esperava era ser útil i tenir un impacte al voltant en aquest sector 'bio' que era emergent. No teníem molt clar el 'com' però volíem que Biocat tingués un paper, d'una manera directa o indirecta, a tot allò que tingués a veure amb ciències de la vida a Catalunya. I vuit anys i mig després ens hem posicionat com una entitat útil, reconeguda i evolucionada amb el sector.
Com veus el futur de la BioRegió?
En aquest moment en què estem veient el creixement exponencial de moltes tecnologies, no només la 'biotec' sinó també les digitals o les d'imatge, i també en un moment en què la salut s'està reinventant en com es dóna el servei i com es fa sostenible, hi ha un paper importantíssim per a entitats com Biocat que facin que això passi de manera eficient i amb pocs recursos.
Com t'agradaria veure la BioRegió d’aquí a uns anys?
M'agradaria que les històries d'èxit no es comptessin amb els dits d'una mà, que inversors de tot el món coneguessin Barcelona i Catalunya com un lloc on poden estar interessats a fer negocis i que les nostres empreses poguessin anar de tu a tu a instal·lar-se a fora i les de fora aquí amb una normalitat que encara no hem assolit.
Ara comences una nova etapa al capdavant del Barcelona Institute of Science and Technology. Quins són els reptes que afrontes?
N'hi ha molts. Sempre que intentes fer un canvi d'escala i guanyar massa crítica sumant coses que s'estan fent bé en disciplines diferents, tens el repte d'aportar valor malgrat aquesta complexitat. El gran repte és precisament fer un canvi d'escala en el paper que la recerca juga en el futur d'aquest país. La recerca a Catalunya ha estat una prioritat però això ha de ser sostenible i ha de ser un puntal que pugui atraure investigadors i estudiants de postgrau d'arreu del món. Per tant, el repte és fer de la recerca a Catalunya un sistema sòlid, sostenible i competitiu internacionalment.