“Tindrem un nou superordinador europeu que atraurà talent i crearà riquesa a casa nostra”
director associat del BSC i membre del consell de PRACE
La participació de Catalunya en el projecte PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), una nova infraestructura europea de supercomputació, és de gran importància estratègica per al nostre país. Segons el doctor Subirada, la iniciativa PRACE permetrà que Europa se situï en una destacada segona posició en el camp de la supercompuació, després dels Estats Units.
El projecte PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), constituït el passat mes de juny en un acte celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona, situarà Europa en l’avantguarda d’aquest tipus d’infraestructures. L’origen de la presència catalana en aquest projecte s’ha de buscar en el Barcelona Supercomputing Center (BSC), liderat pels doctors Francesc Subirada i Mateo Valero, a l’entorn del MareNostrum, que el 2004 era el primer supercomputador de la UE.
Com va néixer el projecte PRACE?
La fragmentació dels recursos de supercomputació a Europa i la manca de coordinació entre els centres que operen aquests recursos era un obstacle per a la competitivitat europea. Amb aquesta perspectiva, des de 2004, diferents països europeus hem dut a terme iniciatives per a la coordinació de les infraestructures existents i, des de 2007, per a la creació d’una infraestructura paneuropea única que pugui competir amb les d’altres continents. La culminació d’aquesta fase ha estat la inauguració de la forma legal PRACE AISBL.
Quins socis en formen part?
PRACE actualment té 20 membres, del quals quatre instal·laran un superordinador al seu territori: Alemanya, França, Itàlia i l’Estat espanyol. La resta de membres són Àustria, Bulgària, Xipre, Finlàndia, Grècia, Holanda, Irlanda, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Sèrbia, Suècia, Suïssa i Turquia.
I com es finança?
Els socis principals aporten a la plataforma uns 400 milions d’euros per a la instal·lació i operació dels supercomputadors. A aquest finançament se li han de sumar uns 100 milions d’euros procedents de la Comissió Europea i la resta de socis, que es destinaran a tasques d’R+D i organització relacionades amb la posada en marxa de la infraestructura PRACE.
I què suposarà aquesta nova infraestructura europea per a Catalunya?
Un dels superordinadors europeus serà allotjat entre el 2012 i 2013 a Barcelona. Creiem que això té una importància estratègica per a Catalunya, que se situarà, un cop més, a l’avantguarda de la ciència i la innovació mundials. Serà una nova infraestructura científica d’abast europeu que atraurà talent i crearà riquesa a casa nostra.
Catalunya disposa dels científics i demés perfils professionals que demana un supercomputador d’aquesta envergadura?
A Catalunya comptem amb professionals de les TIC reconeguts a nivell mundial que, sens dubte, són capaços de gestionar i fer recerca en ordinadors d’aquestes característiques.
I la incorporació d’aquesta infraestructura, suposarà la creació de noves especialitzacions?
Potser es crearan noves especialitats, però en tot cas segur que contractarem nous professionals en àrees molt intensives en coneixement.
Quins projectes en l’àmbit de les ciències de la vida es podran desenvolupar?
La modelització per ordinador és una eina clau per als projectes en ciències de la vida. Fins ara, més de 400 projectes d’aquesta àrea han fet ús del MareNostrum, l’actual superordinador del BSC.
Les noves capacitats de càlcul del superordinador europeu permetran importants avenços, per exemple, en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques basades en el coneixement de dades genòmiques. Tenim reptes, com el de processar les dades de 500 genomes de pacients de leucèmia per identificar els factors genètics més rellevants de la patologia, la determinació de les bases genètiques inherents a malalties complexes com la diabetis o la determinació de metagenomes simbionts en l’home, que tindrem més possibilitats d’assolir gràcies a la nova capacitat de càlcul.
Es millorarà en el disseny de fàrmacs i l’estudi dels seus targets moleculars, ja que podrem aprofundir en l’estudi de les interaccions de les proteïnes amb altres molècules. També ajudarà, com a darrer exemple, a àrees terapèutiques emergents, com les teràpies basades en oligonucleòtids, on estem combinant tècniques bioinformàtiques amb algorismes de simulació i mesures experimentals.
Quins seran els seus principals competidors d’Europa?
El líder en el camp de la supercomputació és, sens dubte, els Estats Units. Amb la iniciativa PRACE, Europa es podrà situar en una honrosa segona posició, sense oblidar que la Xina està avançant a una velocitat de vertigen. Paral·lelament, PRACE també pretén crear un entorn que propiciï l’aparició d’empreses europees on es dissenyin i es fabriquin superordinadors, de forma que no els haguem d’adquirir als Estats Units, com fins ara.
Quines diferències hi ha entre aquest nou supercomputador i l’actual MareNostrum que gestiona el BSC?
Al BSC s’està duent a terme el projecte de recerca MareIncognito, que té com a objectiu definir l’arquitectura final del superordinador de PRACE que estarà ubicat a Barcelona. Aquest ordinador tindrà una capacitat que es podrà mesurar en petaflops, és a dir, serà entre 10 i 100 vegades més potent que l’actual MareNostrum.
Quin serà el paper de les empreses, principalment les pimes, en relació a aquest tipus d’infraestructures? No queden molt allunyades quant a ús?
El procés d’instal·lació del superordinador donarà treball a empreses del nostre entorn. Respecte a l’ús d’un supercomputador he de dir que una infraestructura d’aquest tipus resol problemes grans, però això no vol dir que aquests problemes hagin de procedir només de grans empreses!
Notícia relacionada: L’Estat inverteix 100 milions d’euros per tenir un dels supercomputadors més potents a Barcelona (11/6/2010)