Troben una molècula clau per detectar i tractar el dolor crònic

Redacció

Un estudi publicat a la revista Nature Chemical Biology obre les portes a la detecció i el tractament del dolor crònic. Un grup de científics de l'Scripps Research Institute (San Diego, EUA), entre els quals hi ha el Dr. Òscar Yanes, han descobert després de quatre anys de recerca que una de les claus de la persistència del dolor és la dimetilesfingosina (DMS). La DMS és una petita molècula que s’acumula a l’espina dorsal de les rates que pateixen dolor neuropàtic i que es produeix fruit de la degradació del nervi. La DMS també provoca dolor quan s’injecta en rates que no pateixen dolor previ.

Òscar Yanes és doctor en bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després de quatre anys fent el postdoctorat a l'Scripps Research Institute com a investigador associat, l’any passat va tornar a Catalunya i es va incorporar a la URV perquè disposava d'una plataforma de metabolòmica que li ha permès seguir desenvolupant aquest projecte com a investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem). Yanes és primer coautor de l’article i l’investigador que va iniciar l’estudi, va treure les mostres, va fer les anàlisis comparatives i va trobar la DMS. A la URV, Yanes dirigeix el seu propi grup (www.yaneslab.com).

Durant la recerca, els científics van mesurar metabòlits a la sang, a l’espina dorsal i al nervi, “i vam trobar que a l’espina dorsal, just on hi ha la connexió amb el nervi que transmet la informació al cervell, és on hi havia les grans diferències en comparar rates amb dolor o sense”, ha explicat el Dr. Òscar Yanes. A partir d'aquí, van descobrir que a l’espina dorsal s’acumulaven metabòlits que provenien de la degradació del nervi i que ho feien concretament en una petita part de l’espina dorsal, on es reben els senyals del nervi ciàtic que es transmeten al cervell.

Aquests compostos van associats a una ruta metabòlica, i en aquesta ruta hi ha enzims, que són les proteïnes que transformen aquestes petites molècules. “Hem demostrat que hi ha una via metabòlica sobre la que es poden fer intervencions, ja que mostrem una cascada de reaccions que en un futur poden ser útils per trobar inhibidors”. Yanes apunta que, si es poguessin bloquejar els enzims que acaben generant la DMS, es podria disminuir el dolor. Tot i que s'ha de demostrar que el model es pot extrapolar a tots els tipus de dolor crònic, fins ara no se sabia pràcticament res a nivell molecular d'aquesta malaltia “i aquest és un primer pas”.

Segons el Dr. Yanes, el treball pot evolucionar cap a la recerca del dolor associat a la diabetis, treball que duu a terme a la plataforma de metabolòmica de la URV i al Ciberdem: “S'ha de veure primer si els resultats són extrapolables als humans. També hem de saber si la DMS s’acumula en humans que pateixen dolor crònic, o trobar un model animal de ratolí diabètic per fer alguna recerca semblant a la que s’ha fet fins ara”.

La idea és buscar alguns d’aquests compostos a la sang de pacients amb dolor crònic: “Tenim capacitat de trobar marcadors, intentar quantificar el dolor i donar eines als clínics perquè els pacients no hagin de valorar el mal que tenen amb un test”. I un altre tema d’estudi és descobrir d’on prové el dolor: “Coneixent la via metabòlica i els compostos que s’hi acumulen, a curt termini cal anar a buscar-los a la sang o al líquid cefaloraquidi, que és una estratègia més senzilla que desenvolupar fàrmacs”.

Aquesta troballa ha estat possible gràcies a les tècniques d’espectrometria de masses utilitzades en metabolòmica, un nou camp de la ciència cada vegada més utilitzat per a trobar marcadors bioquímics i indicadors de malalties.