Una proteïna dels limfòcits podria tenir la clau de l’atac autoimmunitari del lupus

REDACCIÓ

Avui se celebra el Dia Mundial del Lupus, i coincideix amb dos estudis d'investigadors del grup de recerca en malalties sistèmiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), publicats a les revistes Journal of Clinical Immunology i Immunobiology, que aporten un major coneixement sobre aquesta malaltia encara molt desconeguda.

Un dels treballs ha determinat la correlació entre la sobreexpressió d’una proteïna per part dels limfòcits T CD4+ en el malalts amb lupus i els brots actius d’aquesta malaltia. L’altre demostra que no existeix relació entre la infecció del controvertit virus XMRV, recentment associat a alguns casos de Síndrome de Fatiga Crònica (SFC), sobretot als Estats Units, i els malalts amb lupus i SFC. Aquesta troballa, basada en una mostra de pacients representativa, tots ells procedents de l’Hospital Vall d’Hebron, no busca determinar l’existència o no del virus, sinó concretar la seva relació amb el desenvolupament de la Síndrome de Fatiga Crònica en el cas concret dels malalts amb lupus que presenten tots dos processos.

Tot i tractar-se de dues línies de recerca ben diferenciades, el denominador comú és la cerca de marcadors que indiquin quines seran les manifestacions de la malaltia, molt incertes i diferents en cada pacient i, sobretot, elements que puguin ser potencials dianes terapèutiques per planificar nous tractaments experimentals.

Aquest grup d’investigadors del VHIR és un dels més actius de l’Estat espanyol en la recerca del lupus, a banda de ser el centre de referència pel que fa al seu tractament.

El lupus eritematós sistèmic és una malaltia autoimmunitària en la qual els anticossos no reconeixen l’organisme com a propi i l’ataquen com si es tractés d’un virus que haguessin d’eliminar. Les manifestacions són molt variades i es presenta fonamentalment en forma d’inflamació que pot afectar a qualsevol part de l’organisme (aparell reproductor, articulacions, pell, pulmons, vasos sanguinis, ronyons, fetge, sistema nerviós, etc.). Preveure com evolucionarà la malaltia és molt difícil i característicament fa brots, alternant períodes de crisis amb periodes de remisió. 

Els avenços científics de les últimes dècades, tot i que són de gran valor pel que fa al major coneixement de la malaltia, no han suposat grans canvis per a les persones que la pateixen i no han sigut capaços de determinar les seves causes que segueixen essent un misteri. 

El fràgil equilibri del sistema immunitari

El sistema immunitari de l’organisme disposa de diferents tipus de cèl·lules amb funcions molt concretes. Hi ha un tipus de limfòcits —els  limfòcits T helper— que tenen un paper molt important a l'hora d'establir les capacitats de defensa del sistema immunitari i ampliar les cascades d’actuació. No tenen capacitat pròpia d’eliminar patògens i necessiten altres cèl·lules per poder lluitar contra infeccions. Podríem dir que els limfòcits T helper serien els estrategues que s’encarreguen d’organitzar en quina direcció anirà l’atac cap a un element nociu i per tant són fonamentals per a la resposta immunitària adaptativa, doncs conjuntament amb els limfòcits T reguladors o supressors modularan la resposta autoimmunitària. Un altre tipus de limfòcits, els B, són dels que en depèn la immunitat mediada per anticossos; serien els soldats que durien a terme l’atac pròpiament.

“En el lupus, igual que en altres malalties autoimmunitàries, podríem dir que els limfòcits B s'han tornat bojos i que els T fallen”, explica el Dr. José Ordi, responsable de la línia de recerca en lupus del VHIR. “Aquest desequilibri és el que d’alguna manera provoca la malaltia autoimmunitària, pero sense saber com ni perquè”, afegeix el Dr. Ordi. “El nostre grup està estudiant els limfòcits CD4+ en pacients amb lupus i, en el nostre treball, hem trobat que aquests limfòcits expressen nivells més elevats d’una proteïna –la CD48– en comparació amb els individus sans. Tot indica que aquesta proteïna pot ser un regulador important de les cèl·lules T i que podria tenir la resposta o part de la resposta del que està passant en el lupus, doncs s’ha descrit una clara relació entre els brots actius de la malaltia i la sobreexpressió d’aquesta proteïna limfocitària”, assegura la Dra. Eva Balada, primera signant de l’article.

En aquest estudi també s’ha vist que els individus sans, a mesura que es fan grans, presenten uns nivells de CD48 cada cop més baixos en els seus limfòcits T CD4+. “Donat que el CD48 sembla ser un regulador important de l’activació de les cèl·lules T, és possible que aquesta manca de CD48 pugui contribuir (juntament amb d’altres marcadors limfocitaris) als desajustos en la regulació de la resposta immunitària que s’observa en l’envelliment”, explica la Dra. Balada.

Un 40% dels pacients amb lupus també presenten fatiga crònica

A banda de la manca de tractament curatiu i de desconèixer què causa el lupus, un dels problemes als quals han de fer front els pacients i els especialistes és a l’evolució incerta que presenta la malaltia. Pot donar múltiples manifestacions, molt diferents entre els pacients. Per això és coneguda amb el sobrenom de la gran simuladora, ja que pot donar peu a pensar en molts altres diagnòstics abans que es determini que es tracta d’un lupus. En moltes ocasions, els pacients amb lupus pateixin també altres malalties com la Síndrome de Fatiga Crònica (40% dels malalts).

La línia de recerca del VHIR està estudiant la relació entre aquesta malaltia i la SFC, amb la idea de poder trobar el punt de connexió entre els dos problemes i, per tant, la clau per abordar-los. En aquest sentit, i precisament per les últimes controvèrsies entorn de la SFC i la presència de la infecció pel virus  (XMRV), aquest grup de recerca ha sigut pioner en un estudi per veure si entre els pacients amb lupus que també patien aquesta síndrome existia coinfecció a causa d’aquest nou virus (descobert i recentment associat a EUA) amb alguns pacients amb SFC. No s’ha trobat la presència del viurs en cap de les gairebé 150 mostres estudiades.

Col·laborant amb la Fundació Catalana del Lupus

Els científics del VHRI tenen una visió traslacional de la recerca i estan molt implicats en el dia a dia dels pacients, com demostra la seva vinculació amb la Fundació Catalana del Lupus per dur a terme la recerca, realitzar assajos clínics, dissenyar protocols sobre els tractaments per als malalts, fer docència i divulgació i ajudar als pacients a entendre la malaltia i a suportar millor les dificultats que els suposa.

El Barça i el lupus (vídeo)

Articles referenciats:

• Xenotropic Murine Leukemia Virus-Related Virus (XMRV) in Patients with Systemic Lupus Erythematosus. Autors: Balada E, Castro-Marrero J, Felip L, Vilardell-Tarrés M, Ordi-Ros J. J Clin Immunol. 2011 Apr 21.

• Enhanced transcript levels of CD48 in CD4(+) T cells from systemic lupus erythematosus patients. Autors: Balada E, Castro-Marrero J, Pujol AP, Torres-Salido MT, Vilardell-Tarrés M, Ordi-Ros J. Immunobiology. 2011 Mar 12.