“Volem situar la BioRegió entre els principals 'hubs' biomèdics d'Europa i un destí preferent d’inversió internacional”
Director General de Biocat
Jordi Naval (Barcelona, 1969) és llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En els últims 18 anys Naval ha participat en la creació de diverses startups (Infociencia, Anaxomics, Enemce Pharma, Genocosmetics Lab i Aelix Therapeutics) i ha estat Director de la Fundació Bosch i Gimpera entre 2015 i 2017, i President de la Fundació Escola d’Emprenedors entre 2010 i 2017. Al juliol de 2018 va ser nomenat nou Director General de Biocat.
Jordi Naval va ser nomenat el passat juliol nou Director General de Biocat. Al capdavant de l'entitat, aspira a traslladar la seva experiència emprenedora per impulsar un salt quantitatiu i qualitatiu de l’ecosistema català de les ciències de la vida i de la salut.
En els últims 18 anys has participat en la creació de diverses startups, abans d’incorporar-te a la Fundació Bosch i Gimpera i ara a Biocat. Per què vas decidir saltar de l’emprenedoria al món de la transferència?
No hi ha un salt real entre una cosa i l’altra. La transferència es pot considerar una forma d’emprenedoria tecnològica executada de forma sistemàtica sobre un nombre elevat de projectes potencials, a diferència d’un emprenedor que ha d’anar de projecte en projecte.
Tots els meus projectes professionals sempre han estat basats en un fort component científic i tecnològic. I en el camp de la transferència, el que puc aportar és la mentalitat de l’emprenedor que ha de desenvolupar la tecnologia en el mercat real i crear valor per a la seva empresa. Jo he passat de crear una empresa cada 5 anys, a crear-ne 5 cada any.
Què t’ha portat a assumir el repte de dirigir Biocat?
Biocat ha treballat durant els darrers 12 anys en fomentar l’ecosistema innovador de ciències de la vida i la salut. S’han aconseguit fites molt importants, com posar Catalunya i Barcelona al mapa europeu de la innovació en salut. Ara crec que és el moment de donar el següent salt qualitatiu i quantitatiu, i passar d’un ecosistema d’startups a un d’scaleups, és a dir, reforçar els projectes existents i convertir-los en companyies estables, que creïn valor, contractin un elevat nombre de professionals i siguin capaces de portar les tecnologies realment al mercat i als pacients. I Biocat és una palanca idònia per executar aquest canvi.
Quines lessons learned de la teva experiència emprenedora pots aplicar en el teu nou repte professional a Biocat?
Cal observar què ha funcionat i què no. Com exemples de coses que han funcionat, jo posaria el model ICREA, el BIST i els centres de recerca lligats a hospitals universitaris, i la creació de companyies com Minoryx, Peptomic o Anaconda. Cal analitzar com s’ha arribat fins aquí per intentar extreure’n un patró repetitiu i escalable. Per exemple, en les companyies esmentades es repeteix un patró comú: un/una investigador ICREA, treballant en un centre d’excel·lència, i que juntament amb socis de gestió i inversors crea un projecte que capta una finançament de varis milions d’euros per portar una tecnologia del laboratori al pacient.
Ens hem de fixar en el camí vital i les motivacions de les persones individuals. Com deia el savi: “People, not projects”. Si aconseguim identificar i motivar a les persones adequades, aquestes crearan projectes valuosos i els faran avançar.
Quins punts forts i febles té actualment el sector català de les ciències de la vida i la salut?
La BioRegió viu un moment emocionant en què conflueixen molts factors. Tenim tecnologies avançades, fruit d’una recerca sostinguda de forma adequada els darrers 20 anys; comptem amb esperit emprenedor i talent professional a l’ADN dels catalans, i una xarxa d’inversors compromesos a diferents nivells. Ja ens hem convertit en un pol d’atracció de centres d’innovació de companyies internacionals intensives en tecnologia: cada mes durant els darrers sis mesos estan aterrant a Barcelona inversions que demostren que Catalunya té una reputació pròpia i única que la fa atractiva com a pol d’innovació, diferent de les regions basades en l’explotació dels monopolis i de l’Ibex35.
Com a punt feble destacaria la manca de múscul agregat de la indústria farmacèutica local i la seva manca d’inversions directes i sostingudes en projectes locals. I com a punt de risc, el no disposar d’estructures efectives que ens permetin actuar com un país normal, a nivell de creació de polítiques i d’inversions pròpies en recerca i innovació.
Quina és la teva visió per al sector i quina estratègia ha d’impulsar Biocat per assolir-la?
Biocat està treballant en una ambiciosa estratègia per situar la BioRegió entre els principals hubs biomèdics d'Europa i un destí preferent per als inversors internacionals. Biocat ha de ser un agent actiu d’innovació, treballant colze a colze amb les estructures existents (oficines de transferència, inversors, emprenedors, centres de recerca, administració pública, empreses). L’objectiu és arribar a multiplicar en els propers anys tant la inversió captada com el número de projectes innovadors en salut que arriben a la societat.
Per concretar aquesta estratègia, quines noves accions i programes llençarà Biocat?
Ja hem posat en marxa diverses accions noves aquest any, com ara The Investment Readiness Series, on volem que els investigadors amb projectes innovadors rebin feedback dels inversors i experts de la indústria en etapes inicials; o l’Open Innovation Forum, que presentarem properament, per tal que les empreses catalanes amb necessitats d’innovació coneguin les capacitats d’innovació dels centres de recerca locals. També continuem apostant pel Health & Bio Team Dating, que té com a objectiu el reforçar els equips de científics amb persones del món del management.
L’impuls del talent continuarà sent estratègic per a Biocat. En aquest sentit estem tancant la selecció d’alumnes per a la propera edició de d·HEALTH Barcelona, programa per formar futurs emprenedors i líders en innovació sanitària basat en la metodologia del biodisseny de Stanford, on els participants experimenten un cicle complet d’innovació des de la identificació de necessitats als hospitals fins al disseny d’una solució viable i la cerca de finançament. A més, enguany hem llançat CRAASH Barcelona, programa de 12 setmanes de durada que ajuda a equips de recerca europeus a llançar al mercat les seves innovacions healthtech guiats per experts de CIMIT (Boston), l'acceleradora de salut amb més experiència del món.
Els ciutadans llegeixen cada dia als diaris notícies d’avenços científics d’investigadors catalans. Quan podran veure solucions i fàrmacs tangibles made in Catalonia?
Crec que l’ecosistema científic i els mitjans han de madurar i deixar d’anunciar cada avenç contra el càncer en ratolins, dient que d’aquí a uns anys això podria ser un medicament”. Això és improbable que passi sistemàticament. Siguem realistes: el desenvolupament és llarg i complicat, amb moltes probabilitats de que la teràpia no funcioni (per problemes de seguretat, manca d’eficàcia, competidors que arriben abans).
La realitat, però, és que tenim entre 18 i 20 teràpies made in Catalonia que han sorgit de la recerca, i que estan en fases clíniques. Cal donar importància a aquestes companyies i projectes que sí que estan avançant realment i que s’estan acostant a trobar solucions rellevants per als pacients. Alguna d’elles pot arribar al mercat en pocs anys, però no m’atreviria a dir ni quines ni quan. És una qüestió de números: cal assumir que la taxa d’èxit és només d’un 10-20%, de manera que d’aquestes 18, potser només una o dues hi arriben. El que cal és tenir-ne 100 per millorar la probabilitat!
Què li diries a l’investigador que fa recerca excel·lent però mai s’ha plantejat emprendre?
La pregunta és: Tu vols que allò que has inventat salvi vides? Que sigui útil a milers de persones de tot el món?. La creació d’una empresa és només un instrument per assolir aquesta fita!