"Ens autofinancem amb les nostres pròpies vendes: no volem morir en 5 anys"

La biotecnològica Endor Nanotechnologies, amb seu al Parc Científic de Barcelona, es dedica a desenvolupar un tractament oncológic per tractar tumors sólids i a desenvolupar, fabricar i comercialitzar tractaments dermatològics i cosmètics. Des que es va fundar el 2007, la firma no ha llançat cap ronda de finançament i és autosufiscient des del 2013.

En aquests moments es disposa a començar la fase IIa d'assajos clínics de la seva teràpia pel càncer de pàncrees i colorectal, que té previst finançar amb recursos propis. Endor va néixer com una spin-off de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Per què vas voler ser emprenedor?

M'agraden les posicions de màxima responsabilitat, independència i creativitat. I la feina d'emprenedor té tots aquests components. Tot i això, la meva primera experiència ha estat Endor. No considero que portés l'esperit emprenedor a dins meu però es van ajuntar les circumstàncies ideals per engegar el projecte i no vaig voler desaprofitar l'oportunitat. Em venia de gust fundar una empresa que resolgués una necessitat no coberta. Si no hagués estat la medicina, hauria tirat per un altre sector. 

Quina ha estat la decisió estratègica més important que has pres fins ara?

Crec que la millor decisió que vaig prendre va ser finançar l'activitat de la companyia amb les vendes que la propia companyia fos capaç de generar, en lloc de buscar inversió externa. Per mi era molt important perquè creia que era la manera de fundar una empresa amb recorregut a llarg termini. En biotecnologia l'índex de fracassos és molt alt i no volíem morir en cinc anys. Dependre de l'èxit d'un sol producte o d'un sol inversor sempre és més perillós. 

També és veritat que amb els ajuts públics que vam rebre els primers anys vam tenir un coixí molt bo. Actualment això seria inviable.

Quin és el millor consell que t'han donat?

El millor consell me l'ha donat l'experiència. I crec que és ser conscient en tot moment d'allò que estàs fent. En el meu cas, havia d'acceptar que sense finançament d'inversors externs el procés seria més lent i ho ha estat. Però ser conscient dels desavantatges m'ha ajudat a no desanimar-me, perquè n'he assumit les conseqüències. Hem perdut rapidesa però hem guanyat independència i hem pogut orientar la recerca cap al que pensàvem que era millor des del punt de vista tècnic.

I ara què? Quines metes t'has marcat assolir a curt termini?

Volem superar l'última fase de desenvolupament de la teràpia pel càncer de pàncrees i colorectal. Estem a punt de començar la fase IIa d'assajos clínics i estem treballant en la sol·licitud d'un projecte europeu per fer proves clíniques en hospitals de diferents països. És la prova de foc, on veurem si la tecnologia és realment bona o no.