Vés al contingut

Centenars de professionals es van reunir el passat 13 de febrer durant la presentació de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2022 per conèixer les principals dades en innovació en salut, recerca i inversió, així com l’anàlisi de l’evolució del sector en els darrers anys. A banda de constatar la maduresa de l’ecosistema consolidat amb unes xifres rècord d’inversió en startups i scaleups, una recerca d’excel·lència i un teixit empresarial punter que situen la BioRegió en un dels principals hubs d’innovació en salut d’Europa, més d’una veintena d’ experts del sector han participat en cinc taules rodones on s’han abordat alguns dels principals desafiaments als quals s’enfronta la BioRegió.

Les patronals del sector han exposat alguns dels reptes sectorials de la indústria en un diàleg entre Mariona Serra, vicepresidenta de CataloniaBio & HealthTech, Pedro Luis Sánchez, director del Departament d’Estudis de Farmaindustria i Carles Sisternas, director general de Fenin Catalunya. Els tres han repassat propostes destinades a enfortir i millorar la competitivitat internacional del sector, polítiques sectorials que caldria implementar o mesures fiscals o tributàries necessàries per consolidar-lo. 

D’entre les propostes en el marc fiscal, legal i/o tributari, Mariona Serra ha mencionat la necessitat de millorar la tributació en l’àmbit de l’emprenedoria per a tots els agents implicats, tant per a emprenedors com per als fons de capital privat. “En termes generals, cal que l’escenari per a les empreses que compleixin els requeriments per ser considerades com a emergents sigui més atractiu”, ha defensat. En aquest sentit, Carles Sisternas ha aprofitat per demanar l’aplicació de l’IVA supereduït (4%) als equips i productes de tecnologia sanitària: “els centres sanitaris no poden desgravar l’IVA i això generaria un estalvi important”. El representant de Farmaindustria, en canvi, ha apel·lat a eliminar el límit temporal d’aplicació de les deduccions d’R+D+I previst per la Llei de l’Impost de Societats (actualment de 18 anys). Aquestes i altres propostes es recullen en el capítol 4. “Altres insights d’activitat empresarial” que podeu consultar dins de l’Informe 2022

Acte seguit, s’ha parlat d’algunes de les infraestructures estratègiques que enforteixen l’ecosistema. En una taula moderada per Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, els participants han destacat la importància de comptar amb infraestructures científiques potents per atraure talent. Anton Ussi, director d'Operacions i Finances d’EATRIS ERIC, ha remarcat que “no només atrau la tecnologia puntera, sinó també el poder comptar amb un ecosistema interconnectat i col·laborador”. 

A la pregunta de com poder fer servir aquest tipus d’infraestructures, Caterina Biscari, directora del Sincrotró Alba, ha explicat que l’accés depèn del tipus d’empresa: “les públiques accedeixen per ajuts competitius i, les privades, paguen per tenir-hi accés, sempre sota una política de confidencialitat”. En el cas del Barcelona Supercomputing Centre (BSC), “els supercomputadors estan a disposició de tot el personal investigador europeu, independentment de si treballen per al sector públic o privat, però el temps de computació dependrà de la qualitat i tipus d’investigació”, ha explicat Josep Maria Martorell, director associat del BSC.

Com recull la pàgina 11 de l’Informe 2022, l’activitat a la BioRegió de Catalunya al llarg del darrera any ha estat incessant, i la posada en marxa o l’anunci de noves infraestructures i equipaments se sumen a les ja existents per continuar el suport a l’excel·lència, la innovació, la transferència i l’impacte social. No obstant això, és important que hi hagi certa “regulació” i una “mínima estratègia” per intentar no duplicar institucions, segons ha expressat Mònica Bayès, coordinadora d'Estratègia del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Com pot l'accés a dades ajudar a transformar els sistemes de salut?

En un altre panell d’experts, també s’ha abordat un tema estratègic dins l’àmbit europeu: l’Espai Europeu de Dades Sanitàries (EDHS, en les seves sigles en anglès), un projecte que porta per objectiu millorar l’accés a les dades sanitàries i poder-les intercanviar entre les diferents regions de la UE. Moderada per Francisco Lupiáñez, professor en Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, els ponents Montserrat Daban, directora de Política Científica i Internacionalització de Biocat, Jordi Piera, director de l'Oficina d'Estratègia Sanitària Digital del Sistema de Salut de Catalunya, Sven Parkel, secretari general de Scan Balt i Michel Silvestri, cap de la Unitat de Coordinació de Swedish eHealth Agency, han recolzat la iniciativa, aprovada al maig del 2022, i que s’ha convertit en una de les prioritats actuals de la Unió Europea. “Amb aquesta nova llei podrem transformar els sistemes de salut. Fer-los més digitals però, sobretot, més accessibles”, ha exposat Jordi Piera. Els participants han estat d’acord en què encara cal superar obstacles com la interoperabilitat i l’ús secundari de les dades. A banda, la Montserrat Daban ha afegit dos reptes més: “la governança d’aquestes dades i la qualitat de les mateixes”. 

Tanmateix, existeixen iniciatives impulsades per Estònia i tota la seva xarxa de països nòrdics i escandinaus on poder-se emmirallar. El representant de Scan Balt ha explicat que hi ha tres aspectes clau per a la transformació del sistema de salut per mitjà de les dades: “una governança àgil de la salut digital, un tractament fiable i segur de les dades de salut del pacient i un sistema cost-efectiu d’intercanvi de dades entre administracions (X-Road)”. Tres aspectes amb els quals ha coincidit també Michel Silvestri. 


L’adopció d’innovació al Sistema de Salut i el Hub de Teràpies Avançades: dos projectes de futur coordinats per Biocat

Dues de les sessions han estat per abordar alguns dels principals projectes que coordina Biocat per encàrrec del Govern de la Generalitat: l’adopció d’innovació al Sistema de Salut de Catalunya i el Hub de Teràpies Avançades. En el panell “Fast-tracks d’adopció de la innovació al Sistema de Salut de Catalunya”, moderat per Ramon Maspons, director estratègic de la Comissió d'Innovació i Transformació del Departament de Salut, ha centrat la sessió amb una idea clau: “el sistema de salut no té un problema de generació d’innovació, sinó d’adopció, un fet que acaba repercutint a la pròpia sostenibilitat del sistema”. 

En aquest sentit, Fina Lladós, directora general d’AMGEN Espanya i Portugal, ha afegit que l’avaluació de les innovacions és un dels principals gaps. “Per començar s’han de definir els criteris d’avaluació, després, com es valoren i, per acabar, quin cost tindrà el valor que aportarà la tecnologia. És així com hauria de ser un procés àgil perquè aquesta innovació no es retardi i en això mateix està treballant el grup de Biocat”. En aquest sentit, Laura Sampietro, presidenta del consell d’administració d’AQuAS i adjunta a la Direcció d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha remarcat que urgeixen mecanismes per poder adoptar les noves tecnologies en salut, perquè “encara hi ha molts innovadors que van perduts pel sistema i no saben com avançar la seva innovació i és aquí on cal definir bé el full de ruta per què puguin accedir”. Abans que això passi, Chus Castillo, vicepresident de Market Access d’Alira Health Iberia, ha assegurat que “el sistema ha de saber detectar i avaluar les solucions tecnològiques que necessita”.

Pel que fa als models internacionals que poden ser utilitzats com a referents en adopció d’innovació, Lluís Juncà, director general d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, ha defensat el model finlandès i danès. “Són molt inspiradors per a Catalunya, ja que la seva visió global pot ser un reflex de com s’hauria d’adoptar la innovació al nostre país”.  

Pel que fa la taula rodona de Hub de Teràpies Avançades ha servit per transmetre la necessitat de consolidar aquest projecte comú de país, per al qual Catalunya reuneix els ingredients indispensables en forma d’entitats de recerca, indústria, hospitals i sistema de salut, segons han proclamat els ponents. Tot i això, els participants han fet èmfasi en la necessitat d’establir més col·laboracions entre els diferents agents: “El gran repte és identificar i alinear els agents de l’ecosistema, garantir la cadena de valor i ser capaços d’impulsar projectes estratègics per situar-nos com a gran hub de teràpies avançades”, ha manifestat Robert Fabregat, director general de Biocat. 

La sessió, conduïda per Núria Martí, directora d’Innovació de Biocat, també ha comptat amb la participació d’Andreu Mas-Colell, president del Consell d’Administració del Banc de Sang i Teixits, qui s’ha mostrat del tot segur en la confiança que ha dipositat la Generalitat per a impulsar el sistema de teràpies avançades a Catalunya. “Tenim molts elements, per tant, no es tracta de crear alguna cosa nova, sinó de crear una cosa petita, però amb capacitat de distribució, impuls i activitat”, ha afegit quan li han preguntat pel nou Centre de Teràpies Avançades de Catalunya que, segons ha avançat, serà presentat properament. 

Per a Ion Arocena, director general d’AseBio, el gran repte d’aquestes teràpies és “convertir el coneixement acumulat en industria i que sigui capaç d’escalar i proporcionar accés global i generar impacte econòmic en el teixit local”. A més, ha afegit, “anem cap a una assistència sanitària personalitzada, igualitària, universal, sostenible i digitalitzada”. Cristina Nadal, Executive Policy Director MSD - Merck Sharp & Dohme Spain, en canvi, aposta per l’atractiu del hub, sempre i quan les innovacions acabin arribant als pacients. “Apostar per les teràpies avançades és una gran oportunitat per a molts sectors. L'impacte més important és a nivell de sistema sanitari perquè s'aportin noves solucions, com ara malalties genètiques com el càncer. Si ho fem bé, fent que la ciència i la tecnologia es transfereixi, això pot tenir un impacte molt més gran fins i tot en termes d’accés”. 

Més informació

Recupera totes les sessions en la gravació que es va fer durant la presentació de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2022

 

Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.