Vés al contingut

Catalunya, capdavantera en recerca biomèdica, té el 25% de les empreses biotecnològiques de l’Estat.

El sector necessita que s’impulsi la incorporació de talent a les empreses, la transferència tecnològica i l’accés al capital risc.

L’Informe Biocat 2009 és el primer estudi específic sobre el sector a Catalunya.

El vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i vicepresident del Patronat Biocat, Josep-Lluís Carod-Rovira i el president de la Comissió Executiva de Biocat, Dr. Manel Balcells, presenten les principals dades i conclusions del primer Informe Biocat sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya. Aquesta primera radiografia del sector s’exposarà davant de més de 500 empresaris, investigadors i gestors  en el marc del Fòrum de la BioRegió 2009 que es celebrarà el proper dia 3 de desembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.

Entre els trets que caracteritzen el sector l’informe destaca la clara preeminència de la biotecnologia vermella (medicaments i teràpies per a la salut humana); empreses, en general, petites (un 60% de les biotec té menys de 10 treballadors) i molt joves (més de la meitat han estat creades després del 2000); centres i instituts de recerca que són referents estatals i internacionals, que ocupen un personal altament qualificat i centren especialment la seva recerca en àrees com la oncologia (60% dels centres), el sistema nerviós (42%) i la cardiologia (40%), però que encara generen un nombre reduït de patents (amb medianes entre 9 i 5 sol·licituds per centre i any) i promouen la creació d’un nombre baix d’spin-off (menys de la meitat dels centres n’ha creat alguna).

Les inversions en el sector de la biotecnologia i la biomedicina són un capítol cada vegada més important dins del volum total d’inversions en recerca. Catalunya va destinar el 2008 quasi bé 3.300 milions d’euros (l’1,6% del seu PIB) a R+D, dels quals el sector empresarial en va assumir el 60%. Dels 554 milions d’euros invertits en R+D per l’Administració catalana el 2008, prop d’un 30% van anar directament a recerca biotecnològica. En el conjunt de l’Estat espanyol, la facturació de les empreses biotecnològiques el 2008 s’estima en 706 milions d’euros, el 22,7% dels quals (160,3 milions d’euros) correspon a empreses catalanes. La taxa de creació de noves empreses biotec a Catalunya (25% el 2008 i 27% el 2007) supera el de moltes regions europees i el global de l’Estat espanyol. De fet, el 25% de les empreses biotecnològiques de l’Estat són catalanes.

L’Informe Biocat 2009 ofereix una anàlisi de com són aquestes empreses i  centres de recerca que treballen a Catalunya en el sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques, a partir de l’explotació de la informació recollida en el Directori Biocat —on s’inventarien 358 empreses, quasi 400 centres i grups de recerca, així com hospitals, universitats, parcs científics i infraestructures i plataformes tecnològiques—, de quasi 150 enquestes realitzades durant 2009 i del creuament i extrapolació dels diversos informes sectorials d’àmbit estatal.

Com indica l’estudi, el directori de la BioRegió registra 65 empreses biotecnològiques i 70 farmacèutiques (de les 145 que hi ha a tot Catalunya, el 45% del total de  l’Estat espanyol), entre les que destaquen els sis principals laboratoris amb presència internacional (Almirall, Esteve, Grupo Ferrer, Lácer, Uriach i Grifols). Les farmacèutiques catalanes van invertir 381 milions d’euros en R+D el 2008.

D’altra banda, el subsector de les tecnologies mèdiques és cada cop més important (el directori registra més de 150 empreses d’aquest àmbit) i aplega un conjunt divers d’empreses, on es poden trobar des de petits laboratoris que produeixen kits biològics per a diagnòstics fins a companyies grans de sectors industrials tradicionals —òptica, plàstics, metal·listeria...— que s’ha reconvertit o produeixen components per a dispositius mèdics.

Una de les grans fortaleses del sector biotecnològic i biomèdic català és la convergència de la recerca dels centres i de les empreses en àrees terapèutiques com l’oncologia i el sistema nerviós. Això permet abastar tota la cadena de valor i poder treballar des de la idea més pionera en un laboratori fins a la identificació de biomarcadors en hospitals (recerca translacional), passant per la invenció de nous medicaments o la producció de kits de diagnòstic en malalties que tenen gran prevalència i un fort impacte entre la població.

 “El nostre objectiu era disposar d’un retrat global del sector a Catalunya i d’indicadors que ens permetin anar mesurant la seva evolució”, assenyala Manel Balcells, president de la Comissió Executiva de Biocat, per qui l’informe “és una eina imprescindible per bastir les polítiques de futur que ara ens calen”.

Entre les mesures que cal promoure, Manel Balcells destaca l’impuls a la internacionalització de les companyies catalanes, el suport a la transferència tecnològica des de les entitats de recerca cap a les empreses i l’accés d’aquestes al capital risc.

“L’informe ens mostra que les empreses de la BioRegió actuen principalment al mercat català (44%) i espanyol (51%). Cada vegada hi ha més presència a Europa (43% de les empreses), però només un 11% de les nostres companyies actuen als EUA, el principal mercat biotecnològic del món. Cal impulsar la seva presència en aquell mercat”, subratlla Balcells.

Les escasses dimensions de les empreses i la manca de recursos per afrontar el creixement —l’informe assenyala que el 35% de les companyies de la BioRegió facturen menys de 500.000 euros l’any i que un 30% no té beneficis— són també un handicap per al desenvolupament del sector. També ho és la manca de personal especialitzat en gestió empresarial (menys del 40% de les empreses tenen aquesta mena de perfil entre els seus directius).

La millora de les capacitats dels equips directius de les empreses i la seva internacionalització —mitjançant la participació en consorcis públic-privats, per exemple— són factors clau per aconseguir l’entrada de capital risc internacional al sector biotecnològic català i propiciar el seu creixement.

Un altre aspecte clau és com fer arribar al teixit empresarial la recerca que realitzen centres, instituts i grups d’investigació mitjançant la transferència tecnològica. Catalunya és una potència internacional en recerca sobre nanotecnologia i en els darrers anys ha vist créixer enormement el pes d’eines com la bioinfomàtica. A més, amb el 25,54% de les publicacions científiques, Catalunya ocupa una posició capdavantera dins l’Estat. Tanmateix, el nombre de sol·licituds de patents que generen els nostres centres és molt baix (amb una mediana de 9 per centre i any per productes de tecnologia blanca i verda, i només 5 per any i centre per a tecnologies mèdiques). L’Informe Biocat identifica aquest aspecte com un altre repte que cal afrontar de manera immediata, ja que el nombre de patents és un indicador clar de la capacitat del sector de convertir la recerca científica en aplicacions que puguin arribar al mercat i impulsar l’economia.

A més de l’anàlisi estadística de la realitat d’empreses i centres de recerca de la BioRegió, l’informe inclou una sèrie de capítols introductoris sobre les tendències de la biotecnologia al món i a Catalunya.  Per la seva el.laboració, Biocat ha comptat amb la col·laboració del Dr. Pere Puigdomènech (biotecnologia verda o agroalimentària), Dr. Josep Castells (biotecnologia blanca o industrial) i Dr. Lluís Pereras (tecnologies mèdiques).

Fòrum de la BioRegió

L’Informe Biocat 2009 es presentarà al sector en el marc del segon Fòrum de la BioRegió, que se celebrarà el proper 3 de desembre a la Casa Llotja de Mar i en el que hi participaran més de 500 persones, representants de les empreses, centres de recerca, parcs i infraestructures tecnològiques i entitats diverses (financeres, consultores, de l’Administració) que treballen en l’àmbit biotecnològic i biomèdic de Catalunya.

El Fòrum, que serà inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, inclou en el seu programa una conferència de John Hodgson, consultor empresarial i editor de la revista Nature Biotechnology, que analitzarà les oportunitats d’inversió que suposa el sector, així com dues taules rodones, sobre emprenedoria i sobre les perspectives de futur de la BioRegió per l’any 2015, respectivament.

Una de les novetats d’enguany serà el lliurament del premi BioEmprenedorXXI, una iniciativa de creació d’empresa en l’àmbit de les ciències de la vida, que promou Biocat conjuntament amb “la Caixa”, Barcelona Activa, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira clourà el Fòrum i serà l’encarregat de nomenar Ambaixadors de la BioRegió de Catalunya 2009 al Dr. Màrius Rubiralta, secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació, i el Dr. Joan Massagué, director del Programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) i director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).

Amb el títol d’Ambaixador de la BioRegió, Biocat vol reconèixer públicament aquelles personalitats rellevants de l’àmbit científic, financer, polític o social que s’han significat per l’impuls de la biotecnologia a Catalunya i pel suport a la BioRegió catalana a nivell nacional o internacional.

Biocat és l’organització que coordina, dinamitza i promou la biotecnologia i la biomedicina a Catalunya. Impulsada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integra també diverses empreses i entitats de referència del sector.

Per a més informació contactar amb:
Secretaria Tècnica del Fòrum de la BioRegió
Filloy Consultors • Tel. +34 93 419 19 86 • Correu-e: forum2009@biocat.cat

Necessites més informació?

Posa't en contacte amb nosaltres

Escriu-nos
Laura Diéguez
Laura DiéguezCap de Premsa i Continguts(+34) 606 81 63 80ldieguez@biocat.cat
silvia labe 2
Silvia LabéDirectora de Màrqueting, Comunicació i Intel·ligència Competitivaslabe@biocat.cat
Subscriu-te a les nostres newsletters

Totes les novetats de Biocat i del sector de les ciències de la vida i la salut a la teva safata d'entrada.