Les startups de salut de Catalunya aconsegueixen 220 milions d’euros d’inversió l’any 2023 tot i el context global
- El capital risc s’ha mantingut com la principal font d’inversió d’startups i scaleups amb 114 milions d’euros (52%), seguida dels ajuts competitius (27,5%), una xifra que s’ha doblat respecte a l’any passat.
- Per subsectors, el digital health és l’únic que ha crescut, augmentant un 61% respecte a l’any anterior. El biotecnològic, tot i que ha disminuït, ha destacat com el primer en captació d’inversió, superant els 110 milions d’euros.
- El creixement en indicadors d’exportacions en productes del sector, atracció d’inversió estrangera directa, nombre de publicacions i participació en assajos clínics, entre altres, continuen situant Catalunya com un dels hubs d’innovació en salut més competitius d’Europa.
Les startups i scaleups de salut de Catalunya han aconseguit sumar 220 milions d'euros l'any 2023 en un any complicat a causa del context geopolític i econòmic global. Tanmateix, l'ecosistema emprenedor en salut ha mantingut la seva tendència anual en inversió -prèvia a l'excepcional 2022- en superar el sostre dels 200 milions d'euros per quart any consecutiu. Aquestes i altres dades es desprenen de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2023, presentat aquest matí a Barcelona davant de més de 700 professionals del sector.
El capital risc s'ha mantingut com la principal font d'inversió amb 114 milions d'euros (52% del total), una xifra inferior a la de l'any anterior degut, principalment, al sentiment de prudència en els entorns financers en tots els mercats internacionals i a la davallada de capital disponible, que ha dificultat la realització de grans operacions d'inversió i, conseqüentment, l'atracció d'inversió internacional. És així com el 2023 a Catalunya, un 58% del total de capital privat ha comptat amb inversió internacional, una xifra que, tot i ser destacada, ha estat notablement inferior a la de l'any anterior (95%).
Si comparem la inversió en capital risc del 2023 respecte a l'any anterior, el decreixement és més rellevant, perquè el 2022 va ser excepcional. Les startups i scaleups de salut de Catalunya van aconseguir 445 milions d'euros en inversió deguda principalment a tres grans operacions que van coincidir el mateix any: una megaronda de 122 milions d'euros d'Impress -que va suposar el 27% del total del finançament aixecat- i les dues majors rondes biotec de la història de la BioRegió i de l'estat espanyol: els 51 milions d'euros de Minoryx Therapeutics i els 50 milions d'euros de SpliceBio.
La segona font de finançament han estat els ajuts competitius, que amb 60,8 milions d'euros (27,5%), han assolit la xifra més gran de tota la història i han ajudat a cobrir la caiguda del capital risc. El venture debt, també ha obtingut la major quantitat registrada amb 28 milions d'euros (13%), seguit del crowdequity (4%) i el mercat borsari (3,5%).
Pel que fa a la tendència d'inversió segons subsector, ha destacat el repunt de les companyies digital health que, amb 63 milions d'euros, s'han apropat al seu màxim històric (64 milions d'euros, 2021), a diferència d'altres mercats internacionals, on la inversió ha caigut. L'increment del 61% respecte a l'any anterior s'ha degut principalment a operacions importants com Qida (18 milions d'euros), Iomed (10 milions d'euros) i Top Doctors (8 milions d'euros).
Tot i la davallada, les biotecnològiques s'han erigit l'any 2023 en el principal segment en captació d'inversió amb 110 milions d'euros, impulsada per les operacions de SOM Biotech (17 milions d'euros), Nuage Therapeutics (12 milions d'euros) i Oryzon Genomics (8 milions d'euros). Les tecnologies mèdiques, amb 45 milions d'euros, també han recuperat la seva tendència anual del 2020.
Pel que fa a inversió per tipus de tecnologia, les 85 startups i scaleups de salut de Catalunya que treballen en l'aplicació d'IA (intel·ligència artificial), han aixecat més de 73 milions d'euros el 2023, la xifra més alta de la història, que no ha parat de créixer en els darrers cinc anys.
L'Informe 2023 també repassa altres indicadors macroeconòmics i d'activitat empresarial del sector de ciències de la vida i la salut, que representa el 7,9% del PIB de Catalunya 2022. El sector aglutina més de 1.400 empreses que exporten més del 30% dels productes de ciències de la vida i la salut de l'Estat, que dona feina a 264.000 persones (el 6,5% de la població ocupada de Catalunya) i que es consolida com un dels hubs d'innovació en salut destacats d'Europa.
De fet, Catalunya i l'àrea metropolitana de Barcelona rep l'aterratge constant de centres d'innovació internacionals i multinacionals, que en els darrers cinc anys han creat 25 nous hubs d'excel·lència, d'entre els quals destaca AstraZeneca que ha contribuït a batre rècords en 2023 en atracció d'inversió directa estrangera (fins a 1.025 M€) i en creació de nous llocs de treball (fins a 1.843).
"El sector continua creixent i ho demostra l'evolució d'indicadors d'innovació en salut que incloem en l'Informe, de multitud d'iniciatives empresarials i de recerca de tots els agents i, també, de projectes estratègics de país, com el Programa d'adopció d'innovació al Sistema i la Xarxa de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya. Iniciatives que suposaran un impuls per la transformació digital, la millora dels tractaments i la sostenibilitat de l'ecosistema, i el motor de canvi cap a la medicina personalitzada del futur", ha declarat Robert Fabregat, director general de Biocat.
Excel·lència en innovació en salut i recerca
Catalunya està entre els 10 països del món amb més participacions en assajos clínics, i ocupa la 5a posició a Europa, només per darrere de països com França, Espanya -els centres catalans participen en el 88,5% dels assajos actius que es realitzen en el conjunt de l'Estat-, Itàlia i el Regne Unit. En l'àmbit mundial, Catalunya se situa en 8è lloc, on els Estats Units i la Xina encapçalen les dues primeres posicions. Pel que fa a les àrees clíniques, el 34% d'assajos clínics on participen els centres catalans es destinen a oncologia, on Catalunya se situa en quarta posició a Europa i setena a escala mundial.
El marc temporal en què la recerca i les noves teràpies tindran un impacte en els pacients es reflecteix a través del pipeline del sector que, amb un total de 73 teràpies en desenvolupament, destaca en una gran varietat d'àrees clíniques, encapçalades per l'oncologia, el sistema nerviós central i la dermatologia. Prop del 70% dels tractaments es troben a prop de ser comercialitzats i d'arribar a la ciutadania (fase II i III).
El pipeline inclou 19 teràpies avançades en desenvolupament clínic, on l'oncologia s'erigeix novament en l'àrea de recerca principal, sent l'Hospital Clínic de Barcelona (FCRB-IDIBABS) el més destacat per haver desenvolupat la primera teràpia CAR-T a Europa per al mieloma múltiple i el CAR-T ARI-0003, la tercera teràpia de producció pròpia contra el limfoma.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia i el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz han participat en l'acte. En aquesta edició 2023, la publicació i la presentació pública ha comptat amb el suport d'Amgen, Almirall, AstraZeneca, Alira Health, Cuatrecasas, Esteve, Pfizer, Roche i Sanofi, i la col·laboració d'ACCIÓ, CataloniaBio & HealthTech, Farmaindustria i Fenin. La presentació ha estat el tret de sortida de la segona edició de la "Barcelona Health Innovation Week", una setmana impulsada per Biocat dedicada a la innovació, l'acceleració i la tecnologia en salut. Aquesta setmana, s'organitzen més d'una quarantena d'activitats que visibilitzen la riquesa i diversitat de l'ecosistema de les ciències de la vida i la salut a Barcelona que precisament recull l'Informe de la BioRegió de Catalunya.
Robert Fabregat, director general de Biocat, exposant els principals resultats de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2023.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, durant la inaguració institucional de la presentació de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2023.
Robert Fabregat, director general de Biocat, durant la presentació de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2023.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, a la presentació de l'Informe de la BioRegió de Catañuya 2023.