La resposta és sí. Però encara queda molt camí per recórrer, sobretot en els àmbits de finançament, formació i política. Aquesta és la conclusió a què van arribar els experts que ahir a la tarda van participar a l'acte de presentació de l'Anuari de Biotecnologia 2008-2009, editat per l'escola internacional de negocis Aliter, i que va tenir lloc al Cercle d'Economia de Barcelona.
La taula rodona va estar moderada per Anna Veiga, directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, i va comptar amb les intervencions de Laura González-Molero, presidenta i consellera delegada de Merck a Espanya; Martín Hernández-Palacios, director general d'Aliter i Montserrat Vendrell, directora general de Biocat.
Els tres directius van destacar l'aportació de la biotecnologia a la indústria farmacèutica, en el sentit que està generant noves eines i procediments per desenvolupar nous fàrmacs. Aquest és el principal motiu pel qual moltes empreses aposten per crear una àrea de negoci biotecnològica, a través de l'adquisició d'una empresa del sector o joint ventures.
No obstant, una feblesa del sector és l'atracció de capital, bàsicament perquè els consells generals no coneixen les seves característiques i perquè requereix uns terminis de negoci més llargs respecte altres àmbits econòmics. Montserrat Vendrell va assenyalar que "una bona notícia han estat els fons sectorials i la creació d'empreses de capital risc especialitzades en biotecnologia, com Inveready o Ysios, que contribueixen a crear un marc favorable per al creixement d'un sector que és acíclic i que en la conjuntura econòmica actual està actuant com a refugi per a moltes inversions".
En la seva intervenció, Martín Hernández-Palacios va parlar del "xoc entre el científic que té la idea i l'inversor que té els diners per invertir en els projectes" i va assenyalar que "la biotecnologia, i per tant els científics, han de ser capaços de migrar la ciència de la universitat a l'empresa procurant que els processos de producció siguin sostenibles amb l'activitat empresarial, és a dir, competitius". En aquesta línia, va afirmar que la formació és vital, però que no ha de ser merament científica, sinó complementada amb coneixements d'empresa i de gestió -Biocat ha impulsat el programa formatiu Biocàpsules per donar resposta a aquesta necessitat.
Perquè l'aposta de futur de la biotecnologia es converteixi en una realitat també és clau, segons Laura González-Molero, millorar el procés de transferència del coneixement al mercat, "augmentant l'eficàcia del sistema per comptar amb un marc dinàmic que afavoreixi l'arribada al mercat de tot el potencial que generen les biotecnològiques. Això i treballar en xarxa és molt necessari en biotecnologia, i amb la conjuntura econòmica actual, per poder seguir avançant".