Cap a un futur sostenible: més iniciatives ambientals impulsades per les entitats de la BioRegió de Catalunya

El 24 d’octubre se celebrava el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una data per conscienciar a empreses, governs i ciutadans dels efectes devastadors de l’escalfament del planeta. El sector de les ciències de la vida i la salut té una complexa interacció amb el canvi climàtic. Per una banda, té cura de la salut de les persones però, per l’altra, perjudica la salut climàtica del planeta. 

Fins ara, el de les ciències de la vida i la salut no ha estat un sector prioritari en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però el marc normatiu i els ajuts dels fons europeus estan potenciant que les organitzacions estiguin implementant mesures d'eficiència energètica i que estigui incorporant energies renovables. De fet, segons l’estudi presentat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), dos terços (el 67%) de les entitats proveïdores de serveis per a la sanitat pública a Catalunya disposen d’energia renovable i el 80% han implementat mesures d'eficiència energètica en els darrers anys¹. Així doncs, costa trobar un centre a Catalunya que no estigui fent res en aquesta línia perquè al final, també li suposa una font d’estalvi. 

Coincidint amb el vuitè aniversari dels ODS, l’equador de l’Agenda 2030² , tornem a presentar -per tercer any consecutiu- noves iniciatives en sostenibilitat ambiental que hem identificat al llarg del darrer any a la BioRegió de Catalunya amb el propòsit de sensibilitzar al sector, així com de visibilitzar les bones pràctiques que estan duent a terme els diferents agents de l’ecosistema. 

10 iniciatives que s’han posat en marxa als hospitals i centres sanitaris catalans

“Dins d'una ciutat, els centres sanitaris són els edificis que consumeixen més energia i, en especial, els hospitals, perquè estan en funcionament 24 hores els 365 dies de l'any, amb un ús intensiu de tecnologia sanitària i amb una afluència continuada de persones”³ , assenyala Jaume Duran, director general de l'Hospital Universitari de Mollet, un dels centres catalans de referència en sostenibilitat hospitalària, que acaba d’assolir el NetZero en emissions directes⁴ . Duran apunta una altra dada interessant: "Una persona malalta, per cada dia d'ingrés, genera set quilos de residus sòlids".

L’energia, el consum d’aigua i l’economia circular són els principals àmbits on, fins ara, les entitats sanitàries i socials de Catalunya han desenvolupat més accions de sostenibilitat ambiental. Presentem deu iniciatives que s’han posat en marxa i compromisos que s’han acordat aquest any en sostenibilitat ambiental als diferents centres sanitaris de Catalunya.

1. Hospital Clínic de Barcelona: s’ha convertit en el primer centre a Catalunya en incorporar el reciclatge de contrast iodat. Una iniciativa que s’inclou dins de la Política Ambiental que el centre va aprovar a l’abril.
    
2. Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus: ha instal·lat noves plaques fotovoltaiques, ha aprofitat l’ús d’acumuladors de fred que s’utilitzen als laboratoris clínics i ha implementat altres mesures per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús als menjadors de professionals del Campus, entre d’altres. A més el projecte guanyador de la segona edició del concurs Jo Innovo va ser el ‘Contenidor per a la recollida selectiva en els carros de cures’ que permetrà fer una òptima segregació dels residus.
    
3. Hospital Universitari de Bellvitge: ha engegat una prova pilot d’un projecte d’economia circular per donar una segona vida als llençols. La iniciativa s’emmarca en ICS Verds, l’estratègia de sostenibilitat impulsada per l’equip de Medi Ambient de l’Institut Català de la Salut.
    
4. (Futur) Hospital del Mar: el centre, que s’inaugurarà el 2030, disposarà de cobertes vegetals de 2.700 m2 de superfície que permetran reduir la petjada de carboni de l'edifici, plaques fotovoltaiques per generar electricitat per cobrir el consum propi, enllumenat LED d'alt rendiment, i es construirà una doble pell a la façana per aprofitar la llum natural.
    
5. Hospital Germans Trias i Pujol: s’ha compromès a reduir l’ús d’ampolles de plàstic en més de 2 tones anuals.
    
6. MútuaTerrassa: ha incorporat uns guants biodegradables en la seva pràctica sanitària. Es tracta d’una nova mesura emmarcada en el Compromís Verd que disminuirà l’impacte mediambiental gràcies a la seva rapidesa en termes de biodegradació. A banda, aquest centre ha signat recentment un conveni amb el Servei Meteorològic de Catalunya per estudiar les repercussions del canvi climàtic en la salut de les persones.
    
7. Hospital de Mataró: s’ha compromès a evitar 137 tones de CO2 a l’any amb mesures com reduir el consum de gas a escalfar els aliments de la cuina. Actualment, la resta d’energia del centre prové de la fotovoltaica, el vapor i el biogàs.
    
8. Hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida: han acordat un protocol de donació d’excedents alimentaris.
    
9. Hospitals de Santa Maria de Lleida i  Comarcal del Pallars: han començat a instal·lar plaques fotovoltaiques.
    
10. Hospital de Figueres i centre sociosanitari Bernat Jaume: han incorporat robots autònoms per automatitzar la neteja dels paviments, amb què s’estalviarà un 80% de l’aigua que es consumeix amb la baieta de pal convencional.  
     

15 infraestructures científiques catalanes uneixen esforços per reduir l’impacte ambiental de la ciència

La sostenibilitat és un dels valors clau per a molts dels centres i instituts de recerca i parcs científics de Catalunya. Un exemple d’aquesta concienciació per a reduir la l’empremta medi ambiental és la xarxa SuRe, una iniciativa creada al juny de 2022, on persones de 15 infraestructures científiques de Catalunya es reuneixen mensualment per a fer xarxa i compartir experiències en l’àmbit de la sostenibilitat en la ciència. “Estem treballant per convèncer als distribuïdors d’utilitzar packaging sostenible i optimitzar els repartiments de materials”, explica la Natalia Artigas, ambaixadora de My Green Lab⁵ i cofundadora del projecte. Actualment, s’està dissenyant una pàgina web i estan treballant en els seus objectius per a obrir-lo a més centres de tot el territori.

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Parc Científic de Barcelona (PCB) són dues de les 15 infraestructures que formen part d’aquesta iniciativa. La primera, porta anys treballant per minimitzar la petjada de carboni que genera un edifici tan gran, amb més de 1.600 persones i una activitat científica que mai s’atura, amb resultats satisfactoris: “des de 2006, el PRBB consumeix un 30% menys d’electricitat i un 40% menys de gas natural”, detalla la Mònica Rodríguez, coordinadora de la Junta de Sostenibilitat del PRBB, en un seminari online on fa un repàs de l’evolució de la sostenibilitat.

El Parc Científic de Barcelona, en canvi, ha integrat recentment la sostenibilitat dins la seva estratègia. La infraestructura va aprovar del seu primer Pla de Sostenibilitat 2022-2025⁶ al desembre de 2022, on es compromet a desenvolupar accions tan positives com la donació a tercers de mobles o equips científics, millores als edificis i instal·lacions per aconseguir estalvi energètic o la promoció de l’ús del cotxe compartit per reduir l’ús del transport privat i les emissions associades.

Cal destacar també que l'IBEC s'ha convertit en el primer centre de recerca de l'Estat a certificar els seus laboratoris com a sostenibles. Les "Core Facilities" de l'IBEC i nous dels seus grups de recerca han aconseguit la certificació "My Green Lab". Segons l'entitat, el 2024 s'espera certificar tots els grups de recerca. 

La sostenibilitat ambiental a l’empresa, un element competitiu

El 92% del teixit empresarial català està duent a terme accions o projectes en àrees relacionades amb els ODS, per sobre de la mitjana espanyola (89%). Les àrees més treballades són l’ODS 12 (Producció i consum responsable) i l’ODS 7 (Energia assequible i no contaminant). Així es desprèn de l’estudi⁷ que analitza el grau d'implementació dels ODS a les empreses catalanes, presentant per ACCIÓ, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i la Xarxa Espanyola per al Pacte Mundial de la ONU. Per Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ, “les empres sostenibles tenen un gran impacte social i mediambiental, però, a més a més, disposen de més competitivitat empresarial”. 

Alguns exemples d’iniciatives en empreses del sector són el campus de Roche ubicat a Sant Cugat del Vallès, que s’ha convertit en la  primera de las instal·lacions del grup farmacèutic suís catalogat lliure d’emissions de CO2. Segons Adriana Rubio, directora general de Roche Diagnostics España, “està equipat amb plaques solars i disposa d’un avançat sistema de minimitza el consum d’aigua i energia”⁸. 

ESTEVE també està fent esforços per millorar la seva responsabilitat mediambiental i social. De fet, la companyia s’ha unit a “Caring for climante”, la iniciativa de les Nacions Unides per al lideratge empresarial sobre el canvi climàtic. Una de les prioritats estratègiques de la farma és ser NetZero l’any 2050⁹. 

Pel que fa a startups de la BioRegió, Integra Therapeutics ha rebut recentment la certificació de sostenibilitat oficial de My green lab¹⁰, un programa de certificació que legitima els laboratoris que segueixen pràctiques sostenibles. D’entre els canvis que van haver de fer per rebre la certificació destaquen: una auditoria de residus, que consisteix a guardar tota la brossa del laboratori durant una setmana i classificar-la per a veure com millorar aquesta gestió de residus; revisar els reactius per a evitar que caduquin i canviar reactius que són nocius pel medi ambient per substituts menys nocius.   

Per concloure aquest article, compartim una notícia d’aquest mes que convida a la reflexió: Nova Delhi ha inaugurat la primera clínica hospitalària per tractar persones afectades per la pol·lució, amb especialistes de varies disciplines¹¹ . Aquesta iniciativa de la capital més contaminada de la Terra pot marcar el camí si el sector, juntament amb d’altres, no incorpora estratègies de sostenibilitat en els seus models de negoci i en l’exercici de la seva recerca per reduir el seu impacte en el medi ambient.