Sostenibilitat ambiental del sector salut: imperatiu o oportunitat?
Si el sector salut mundial fos un país, seria el cinquè major emissor de gasos d’efecte hivernacle del planeta
El gener de 2021, la farma Takeda anunciava que en l’any fiscal 2019 havia assolit la neutralitat de carboni, o petjada zero (en tota la seva cadena de valor)3. Va ser un moviment rellevant d’aquesta farma japonesa, desena mundial del sector en facturació 4. En especial perquè la intensitat d’emissió de la indústria farma el 2019 era un 13% superior a la de l’automoció5 (i un 55% l’any 2015), malgrat ser un mercat un 28% menor, segons els càlculs del mateix estudi.
Les dades poden sorprendre, ja que la petjada de carboni de la indústria de la salut en general, i de la farma en particular, han rebut poca atenció en virtut del seu enorme impacte en termes de vides salvades.
Emergència per una indústria amb 'petjada zero'
Aquest post incideix en la situació de partida per al sector, els imperatius per a la seva transformació, els canvis que ja s’estan produint i les iniciatives/casos d’èxit a seguir. No tractem com la biotec pot ajudar a transitar cap a una economia més circular, tot i que hi té un paper clau (en matèries primeres renovables, desenvolupament de nous productes i materials, redisseny de cicles de vida dels productes, aprofitament de la compostabilitat, reintroducció del carboni en els fluxos de material...)6 . Sí que parlem sobre què ha de fer el sector salut per complir amb els compromisos de París7 i el Pacte Verd Europeu8 i assolir emissions zero abans de 2050.
El sector ciències de la vida i salut té una complexa interacció amb el canvi climàtic. D’una banda, l’acció directa de l’escalfament global sobre la salut, i indirecta via desastres naturals (s’hi inclouen pandèmies com la COVID-19) és la màxima amenaça i repte de salut que es preveu per al segle XXI. Però de l’altra, les emissions combinades d’hospitals, serveis relacionats amb el sector i la cadena de subministrament de productes mèdics són altament contaminants. L’any 2014, 34 països de l’OCDE dels quins es tenen dades representaven un 4,4% de les emissions del planeta9 i el 5,5% de mitjana de les respectives petjades nacionals (figura 1).
Figura1: Petjada de carboni del sector salut (HCF, per les sigles en anglès de Health Carbon Footprint) expressada com a percentatge de la petjada de carboni nacional, per regions geogràfiques on es produeixen les emissions (a) i per càpita i sector de finançament (b). Xifres 2014 dels països amb dades disponibles. Font: https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/ab19e1/meta#erlab19e1s3
L’organització Healthcare Without Harm (HCWH)10 sosté que si el sector salut mundial fos un país, seria el cinquè major emissor de gasos d’efecte hivernacle del planeta, amb una petjada equivalent a les emissions anuals de 514 centrals tèrmiques11 . Aquest efecte es produeix pel consum d’energia, transport i fabricació dels productes, el seu ús i eliminació.
Segons els informes d’aquesta organització sense ànim de lucre formada per stakeholders públics i provats del sector, un 17% de les emissions provenen de les activitats assistencials, un 12% de l’energia utilitzada en tots els processos i un 71% de la producció, transport i eliminació. Aquest estudi traça les emissions retrocedint fins als sectors d’origen, com indica la figura 2 i la metodologia de l’informe12. Per a HCWH, la no-sostenibilitat comença amb el desenvolupament de fàrmacs. Els laboratoris fan servir de 5 a 10 vegades l'energia necessària per a un edifici d'oficines. I en alguns casos (sales blanques) fins a 100 vegades més13. Un consum d’energia elevat i l’ús de molts productes d’un sol ús són els principals enemics de la sostenibilitat al laboratori. Ho destaca el número de setembre de la publicació el·lipse del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), qui es pregunta si la sostenibilitat és el repte pendent de la recerca biomèdica14, i aporta accions concretes de l’IMIM i el PRBB com a exemples.
Figura 2: Petjada global del sector salut traçada cap al sector original causant d’emissions. Font: Informe Health Care's Climte Footprint
Altres informes, com el de la Comissió de Salut Sostenible del Sistema Nacional de Salut britànic (NHS) es fixen en el procés de fabricació, on s'utilitza una gran quantitat d'energia i aigua i en la cadena de subministrament, que contribueix amb una quantitat important d'emissions generades durant el transport global de productes15. L’enfocament de l’NHS és atribuir les emissions de la cadena de valor de la salut als segments d’activitat i als que aquest sector proporciona béns i serveis.
En una altra aportació significativa al debat, l’Organització Mundial de la Salut assenyala la incineració dels materials de rebuig del sector com a font important de dioxines, furans i partícules en suspensió.
Res de nou, fa dècades que es recullen aquests efectes16.
Què pot fer el sector?
Segons un informe de Deloitte17 , la indústria de les ciències de la vida i la salut ha de prioritzar proveïdors amb polítiques de carboni zero, reciclatge de residus i aigües, us de materials sostenibles en embalatges i parts. Nosaltres ens hem fixat en el full de ruta global per a la descarbonització del sector i el compliment de l’Acord de Paris que proposa Healthcare Without Harm (figura 3). Per transitar cap a les emissions zero marca tres vies marc:
1. descarbonitzar l’àmbit assistencial;
2. descarbonitzar la cadena de subministrament de productes i serveis;
3. contribuir a accelerar la descarbonització de la societat i l’economia18.
Aquest full de ruta és una estratègia força convincent d’entre les diverses que es proposen per al sector en el seu camí cap a la neutralitat climàtica.
Figura 3: Assumint que els països compleixen amb els compromisos adquirits en l’acord de París, hi hauria tres vies connectades amb 7 accions de gran impacte i recomanacions concretes que farien el sector més resilient i ajudarien a que aquest assolís la descarbonització abans de 2050. Font: Healthcare Without Harm Roadmap
Les set propostes per arribar a la sostenibilitat ambiental:
1. Proveir el sector assistencial amb electricitat 100% neta i renovable
2. Invertir en edificis i infraestructures de zero emissions
3. Transitar a zero emissions amb viatges i transports sostenibles
4. Proporcionar aliments sans i cultivats de manera sostenible
5. Incentivar i produir productes farmacèutics baixos en carboni
6. Implementar una atenció sanitària circular i una gestió sostenible dels residus sanitaris
7. Establir major efectivitat del sistema de salut, reduint emissions i millorant l’eficàcia
Però, què estan fent els països, els sistemes de salut, les entitats, les empreses...? Quines iniciatives globals estan marcant el camí? Com acompanya la Comissió Europea aquesta transformació?
Avançant cap a la transformació
Els països implementen regulacions com els impostos sobre el carboni. Els sectors financer i bancari han integrat normes ESG (de les sigles en anglès d’ambientals, socials i de governança) als seus criteris de finançament19. Gran Bretanya aposta per una estratègia de petjada zero el 2040. El govern alemany finança la reforma d’hospitals amb criteris de sostenibilitat en tots els seus serveis20.
I les empreses? Una nota emesa pel parlament britànic l’agost de 202021, signada per un membre del programa de sostenibilitat Trust22 les agrupa en tres categories: les que necessiten un canvi dràstic, les que tenen els objectius de neutralitat a l’abast, i les que ja els han assolit o probablement ho faran en breu (esmenta Roche, J&J, Amgen, AstraZeneca i Bristol).
Tres de les moltes iniciatives que acompanyen aquesta transformació són:
- L’European Healthcare Climate Council (EHCC), coalició d’hospitals i sistemes de salut compromesos amb reforçar la resposta del sector davant del canvi climàtic establerta el 2016 per Health Care Without Harm Europe.
- Sustainable Healthcare Coalition, grup liderat pel sector de la salut que cerca inspirar pràctiques assistencials sostenibles mitjançant col·laboracions.
- Xarxa de sostenibilitat dels instituts Max Planck: fundada el 2019 i composada per grups de sostenibilitat dels diferents centres, estan compromesos en crear un entorn científic sostenible.
- Sustainable Science, dedicada a conscienciar sobre els residus plàstics generats cada dia a laboratoris de recerca a tot el món i a suscitar el debat sobre com es poden reduir.
Europa dicta el camí amb les polítiques, regulacions i estratègies del Pacte Verd, que advoquen per un moviment ràpid cap a una economia circular basada en reciclar, reutilitzar, refabricar23 i compartir l’ús, aplicant “triples polítiques” que beneficiïn la salut, l’entorn i l’equitat. Aquest marc estratègic pot oferir oportunitats sense precedents per als hospitals, empreses i sistemes de salut d’Europa per assolir els seus objectius de sostenibilitat. Un exemple pràctic: l’estratègia de compra pública de la CE estimula les associacions amb administracions i agents que provin pràctiques sostenibles24. Implementar amb èxit el Pacte verd europeu tindrà implicacions per a altres països i regions, perquè el repte i la solució són globals25.
Quines iniciatives hi ha en marxa a la BioRegió?
Per ancorar les iniciatives a l’àmbit del nostre ecosistema, recordem el document de 2018 del Laboratori d’Ecoinnovació26 amb propostes d’economia circular per al sector salut. Farmaindustria esmenta Sigre27 com a aposta per la sostenibilitat del sector. CataloniaBio&HealthTech, per la seva banda, ha posat en marxa el 2021 un grup de treball per impulsar la sostenibilitat en les empreses de la salut, i l’any 2020 Ferrer va signar el primer préstec verd de l’Estat, lligat als indicadors de sostenibilitat de l’empresa.
L’EFPIA publica el 2021 un llibre blanc del canvi climàtic on es compromet a impulsar polítiques i estratègies que tinguin impacte en tota la cadena de valor, a perseguir la reducció de CO2 en base a les dades científiques, contribuir a reduir el consum d’energia, buscar oportunitats per usar més energies renovables en tota la cadena de valor, i a publicar anualment les dades d’emissions de CO2 d’acord amb metodologies reconegudes.
En conclusió, el sector salut ha de respondre a l’emergència climàtica i alhora s’ha de responsabilitzar de la seva petjada. No només tenint cura dels problemes de salut que se’n deriven, sinó practicant els principis de la prevenció reduint la seva pròpia contribució al problema. Les entitats i professionals de la salut, el sector en la seva totalitat -en tant que art i part- tenim un enorme impacte en l’actitud i el canvi d’hàbits de la societat. Aprofitem el #LabWasteDay (21 de setembre) per suscitar aquesta imperiosa reflexió al respecte.
Fonts:
La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) defineix la sostenibilitat com el procés d’utilització dels recursos d’una manera que no compromet el medi ambient ni esgota els materials per a les generacions futures. Vegeu definició de sostenibilitat a http://www.sustainabilitylabs.org/approach/
[3] La neutralitat del carboni o petjada zero es refereix a l’assoliment d’emissions de diòxid de carboni nul·les mitjançant l’equilibri de les emissions amb la seva eliminació o eliminació de les emissions de la societat.
[4] https://www.fiercepharma.com/special-report/top-20-pharma-companies-by-2020-revenue
[5] https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0959652618336084
[6] https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871678420301692
[7] L’Acord de París, de l’any 2015, estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a partir de l'any 2020, i va ser adoptat per 195 països dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
[8] El Green Deal o Pacte Verd de la CE de 2019 és el full de ruta d’iniciatives polítiques per impulsar l’ús eficient dels recursos i accelerar el moviment cap a una economia neta i circular a Europa. Cobreix tots els sectors de l’economia i descriu les inversions i les eines de finançament necessàries per fer d’Europa el primer continent neutral abans del 2050.
[9] https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/ab19e1/pdf
[10] Xarxa sense ànim de lucre d’hospitals europeus, proveïdores de serveis mèdics, autoritats locals institucions acadèmiques i entitats mediambientals.
[12] HealthCaresClimateFootprint_092319.pdf (noharm-global.org)
[13] Laboratories for the 21st Century: An Introduction to Low-Energy Design (revision) (nrel.gov)
[14] https://ellipse.prbb.org/ca/la-sostenibilitat-el-repte-pendent-de-la-recerca-biomedica/
[18] https://healthcareclimateaction.org/roadmap
[19] L'única manera en què entitats i empreses poden evitar males condicions de préstec o exclusió dels mercats de capitals és mostrar proves d'haver desenvolupat estratègies robustes de sostenibilitat i ESG.
[20] KLIK - Klimamanager für Kliniken: Projektbeschreibung (klik-krankenhaus.de)
[21] https://committees.parliament.uk/writtenevidence/9756/pdf/
[22] https://trusttwinning.eu/
[23] reconstrucció d'un producte a les especificacions del producte fabricat original mitjançant una combinació de peces reutilitzades, reparades i noves.
[24] https://ec.europa.eu/environment/gpp/
[25] https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0140673620301094
[26] De la Fundació Fòrum Ambiental, formada administracions públiques i per empreses privades: https://www.slideshare.net/empresaenxarxa/guia-leconomia-circular-aplicada-a-lmbit-de-la-salut
[27] entitat que gestiona envasos i restes de medicaments de les llars
