On són les dones? La situació de les científiques a Catalunya
En motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, parlem amb dones científiques i emprenedores que treballen en el camp de la salut a Catalunya, per conèixer -sota el seu parer- els reptes que queden per millorar la paritat de gènere en aquest sector.
El dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data assenyalada al calendari per reivindicar el paper de la dona en aquest camp. Segons l’informe “La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions” elaborat per Biocat per al Departament d'Igualtat i Feminismes, la majoria de dones ocupen posicions més baixes que els homes en centres de recerca i universitats catalanes i, en conseqüència, hi ha una manca de presència femenina en les posicions de lideratge i presa de decisions, així com en els reconeixements professionals propis d’aquest àmbit.
Per posar un exemple, en els centres de recerca catalans, mentre que a les etapes predoctorals són un 55% les investigadores, en les caps dels grup de recerca i en concret en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, la xifra de dones es redueix a només un 28%1.
Aquesta pèrdua de talent femení té diferents causes, entre elles destaca la disjuntiva de les dones investigadores per haver d’escollir entre vida privada (i tasques de cura familiar) i carrera professional (que en l’àmbit acadèmic sol requerir estades a l’estranger). En aquest punt, la Carolina Aguilar, cofundadora i CEO d’InBrain Neuroelectronics, explica que la conciliació, tot i que és difícil, és possible: “l’equilibri entre la vida professional i familiar és factible si aprenem a demanar suport al nostre entorn”, declara. No obstant això, l’emprenedora i científica al capdavant de l’scaleup que més finançament ha aixecat al 2022, assenyala altres barreres que es troben les dones científiques, com son l’autoconfiança, l’apoderament i el desenvolupament de lideratge. Sobre aquest darrer punt manifesta que “les científiques hem d’aprendre que el desenvolupament de la nostra carrera depèn de nosaltres mateixes i que, per això, s’ha de posar estratègia, convicció, networking, autenticitat i passió”.
Laura Soucek, cofundadora i CEO de Peptomyc, afegeix la dificultat que encara suposa ser escoltades sense haver d’alçar la veu. “Les dones sabem posar passió, curiositat i empatia en tot allò que fem. Es pot fer ciència amb passió, satisfer curiositats i trobar una manera d´ajudar el món”, defensa la investigadora del VHIO qui treballa amb l'oncoproteïna Myc, que es desregula quan l'organisme pateix càncer, i ha dissenyat una variant dominant negativa, Omomyc, que permet investigar els beneficis d'inhibir el Myc durant el càncer.
En el cas de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les sigles en anglès) la situació encara és més preocupant perquè són els àmbits amb menys estudiants noies a les aules. “Avui dia, si estudies una carrera tecnològica, pots treballar de qualsevol cosa”, destaca Ana Maiques, cofundadora i CEO de Neuroelectrics.
En l’àmbit de l’emprenedoria en salut, el 34% de les startups i scaleups de salut catalanes compten amb dones en els seus equips fundadors o directius, una xifra que, tot i ser baixa, s’incrementa respecte anys anteriors (29%, 2015-2018). Per subsectors, el biotec és on més dones directives trobem, per darrera del tecmed i digital health. Ho recull l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2023, que presentarà, aquestes i altres dades sectorials, el proper 12 de febrer.
En aquest punt, i en termes generals, un dels principals obstacles assenyalats per les emprenedores és l’accés al finançament, principalment perquè la majoria dels inversors professionals són homes. “Encara continua havent una destacada presència masculina en el món del poder i les finances, i és un aspecte que cal canviar”, argumenta Ana Maiques. Però, per a Valerie Vanhooren, cofundadora i CEO d’Ona Therapeutics, el problema va més enllà. “És un problema de la societat, no de la ciència”, explica. “Sovint les dones són percebudes automàticament com a menys capacitades només per ser dones”. Al cap i a la fi, actualment hi ha pocs models i iniciatives de lideratge per a dones. “Cal sensibilitzar la societat que les dones no hem d'actuar com els homes, però sí podem ser iguals i exercir les mateixes posicions mantenint la nostra autenticitat”, manifesta la científica belga que lluita contra la metàstasi.
Absència de referents femenins
Diversos estudis assenyalen que els estereotips de gènere són una de les raons principals per la qual la presència de dones en la ciència és més reduïda. No estem acostumats a veure dones recollir premis en aquest camp. Com a exemple, als Premis Nacionals de Recerca que atorga el Govern de la Generalitat, només tres dones científiques (9% de persones guardonades) han estat destacades en la categoria més alta des de 19902. “Les científiques hem de tenir dret al mateix reconeixement que els homes pels seus mèrits científics mitjançant premis, títols o publicacions”, remarca Laura Soucek, qui també afegeix la importància d’igualar els salaris.
Inconscientment, els estereotips de gènere afecten la percepció que poden tenir els nens i nenes sobre les seves habilitats i capacitats. “Per això és important fomentar la vocació en les dones i establir-hi referents”, emfatitza Ana Maiques. Vivim en un món on la tecnologia cada vegada està cobrant més protagonisme i molts llocs de treball en el futur estaran enfocats a carreres de ciència com la intel·ligència artificial o el big data. “Les dones ens hem de creure que podem tenir un lloc rellevant en la tecnologia mundial”, destaca i, per aconseguir-ho, l’emprenedora i referent internacional en les tecnologies de monitorització i estimulació del cervell creu que cal educar i incentivar les nenes, des de ben petites, a estudiar carreres STEAM.
Algunes bones pràctiques
Per tal de revertir aquesta situació, l’informe “La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions” anteriorment citat, recull una sèrie de bones pràctiques d’àmbit local i internacional per millorar la diversitat, tant en l’àmbit públic com el privat. Propostes que van des d’incentius econòmics com el The Mothers of Science del BIST o la xarxa d’emprenedores WA4STEAM i la xarxa d’inversores i mentores WERockCapital. Recentment Foment, juntament amb el Consolat dels Estats Units, ha anunciat que becarà a una vintena d’emprenedores de la salut mitjançant el programa Jump Startup for Women in Deeptech per a poder-se internacionalitzar.
Biocat, en la seva aposta per l’equitat de gènere en recerca i innovació en salut, va signar -ara fa un any- la Carta Hipàtia d’Alexandria i la seva adhesió a la Comunitat d’Hipàtia. Aquest grup de treball, representat per 19 centres de recerca en salut de Catalunya, treballa per revertir la situació de desigualtat de gènere en recerca i innovació en salut a Catalunya. Tenint en compte aspectes clau com la desigualtat salarial, l’eliminació d’obstacles que suposin un problema per accedir a una carrera professional estable després del doctorat, la millora dels contractes laborals o la promoció de canvis en la cultura organitzativa i l’estructura professional.
