Descobert un mecanisme que permet a una cèl·lula diferenciada reactivar-se com a cèl·lula mare
<p>Investigadors de l'IRB han participar en la descoberta</p>
Un estudi dirigit per Jordi Casanova, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i professor a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) del CSIC, i per Xavier Franch-Marro, investigador titular de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), mostra un mecanisme que permet a una cèl·lula diferenciada mantenir la capacitat de tornar a reactivar-se com a cèl·lula mare.
En la investigació, que ha estat publicada a la revista Cell Reports, els científics han treballat amb cèl·lules traqueals de larves de la mosca de la fruita (Drosophilia).
Les cèl·lules facultatives, les quals conserven la capacitat de reactivar-se com a cèl·lules mare, es caracteritzen per no haver entrat en endocicle – procés pel qual una cèl·lula replica el seu genoma diverses vegades fins a tenir en el seu interior nombroses còpies, però sense que les cèl·lules arribin a dividir-se. Els científics han vist que una vegada entren a l’endocicle, aquestes perden aquesta capacitat. Per tant, tal i com afirma l’investigador Jordi Casanova, “la inhibició de l’entrada a l’endocicle confereix a les cèl·lules la capacitat d’actuar com a cèl·lules mare”.
Tenint en compte que l’entrada de les cèl·lules a l’endocicle està associada amb l’expressió del gen ZFR, els investigadors han descobert que és la inhibició d’aquest gen el que evita l’entrada a l’endocicle i que, per tant, permet a les cèl·lules conservar la capacitat de reactivar-se com a cèl·lules mare.
Aquest és un important avenç en medicina regenerativa, ja que actualment conèixer quins són els mecanismes que permeten a les cèl·lules facultatives – que formen part d’estructures i òrgans ja formats – mantenir la capacitat de tornar a activar-se com a cèl·lules mare, és un repte fonamental per al sector. Aquesta capacitat permet, per exemple en el cas del fetge, que les cèl·lules siguin capaces de fer créixer el teixit hepàtic, fet que permet la regeneració de l’òrgan en cas de transplantament.