Catalunya ocupa el 5è lloc a Europa i el 8è al món en assajos clínics
Catalunya es consolida com a referent internacional participant en 5.308 assajos clínics en curs (el 88,5% dels desenvolupats a Espanya), especialment centrats en tractaments oncològics i impulsats principalment per la industria farmacèutica.
En teràpies avançades, els centres catalans també se situen al capdavant a escala mundial en el desenvolupament d’assajos clínics, concentrant el 91% dels estudis d’Espanya en aquest àmbit.
Biocat dona a conèixer aquestes dades en motiu del Dia Internacional de l'Assaig Clínic, que se celebra el 20 de maig de cada any per recordar la importància de la recerca en salut i la competitivitat internacional dels centres i hospitals de Catalunya.
Catalunya es consolida com a referent internacional amb una participació en 5.308 assajos clínics en curs, una xifra que la situa en cinquena posició a Europa, per darrera de França, Espanya, Itàlia i el Regne Unit i, en vuitè lloc a nivell mundial, on els Estats Units, Canadà i la Xina encapçalen les primeres posicions. Si es concentra la mirada en Espanya, Catalunya destaca per contribuir en el 88,5% dels assajos que es desenvolupen.
Pel que fa a les àrees clíniques, en destaca principalment una: l’oncologia, que representa el 34% del total d’assajos clínics amb participació de Catalunya. Altres especialitats notòries que situen el territori en primeres posicions mundials son el sistema immunitari, respiratori, nerviós i cardiovascular, la dermatologia, l’aparell digestiu, l’hematologia, la salut mental i les malalties metabòliques. Els assajos de fase I ja representen el 20% del total, els de fase II un 36% i els de fase III un 40%.
Catalunya també és capdavantera en l’execució d’assajos clínics en teràpies avançades i emergents, ocupant la cinquena posició a Europa i vuitena, a nivell mundial. Els centres catalans que més estudis tenen en marxa son l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Universitari de Bellvitge, en aquest ordre, concentrant més del 70% dels assajos en actiu. Pel que fa a Espanya, Catalunya participa en gairebé la totalitat dels estudis en aquest àmbit (91%).
Aquest lideratge en assajos clínics es deu principalment a un sòlid sistema sanitari, hospitals molt competitius amb instal·lacions clíniques d’alt nivell una normativa favorable, un reclutament de pacients creixent i professionals sanitaris de renom internacional en nombroses àrees clíniques, qualitats que han afavorit que la indústria farmacèutica acabi apostant decididament pels hospitals i instituts catalans per desenvolupar la seva recerca clínica i els seus tractaments més innovadors. De fet, el 76% dels assajos que es porten a terme a Catalunya són finançats per la indústria farmacèutica. Per nombre d’assajos, multinacionals farmacèutiques com Novartis, Roche, Bristol-Myers Squibb, AstraZeneca, Pfizer, GSK, Sanofi, Lilly, Janssen, MSD o Abbvie són els principals promotors.
D’altra banda, destaquen el 24% d'assajos clínics no comercials promoguts per institucions acadèmiques o hospitalàries, per societats científiques o per investigadors clínics, sense impuls de la indústria, que donen resposta a necessitats de la pràctica clínica i no a interessos comercials. A Catalunya, els principals impulsors són l’Hospital Clínic, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, l'Hospital del Mar, l'Hospital Universitari de Bellvitge o l’Hospital Sant Joan de Déu.
Pel director general de Biocat, Robert Fabregat, “Catalunya s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals motors d’assajos clínics a escala mundial. Per tal de continuar sent referents en tota la cadena de valor, hem de combinar aquest lideratge en R+D amb una aposta ferma en l’àmbit de l’escalat i producció d’aquestes teràpies”.
Biocat dona a conèixer aquestes dades en motiu del Dia Internacional de l'Assaig Clínic, que se celebra el 20 de maig de cada any per commemorar el dia que James Lind va començar el primer estudi d’aquest tipus, l’any 1747. Una data que recorda la importància de la recerca en salut que permet trobar noves maneres de millorar els tractaments i la qualitat de vida de les persones amb malaltia.