Catalunya presenta la seva candidatura per liderar la comunitat en ciències de la vida de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET)
L’objectiu de l’IET és guanyar en competitivitat, traslladant el coneixement a la societat com fa el MIT als EUA.
La iniciativa té el suport de les administracions estatal i autonòmica, i es basa en les fortaleses de Catalunya en ciències de la vida.
S’ha constituït l’oficina tècnica per preparar la candidatura, que suposa una oportunitat per crear noves eines de formació, recerca, finançament i nous serveis, productes i empreses.
L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET) és la primera iniciativa europea que integra totalment formació, recerca, transferència de tecnologia i innovació, amb l’objectiu d’emular el Massachusetts Institute of Technology (MIT) americà. Per aquesta raó, Catalunya ha decidit apostar fermament per aquest centre d’excel·lència, constituint una oficina tècnica per preparar la seva candidatura com a node de referència d’una de les comunitats de coneixement de l’IET: la de ciències de la vida. Aquest projecte, impulsat a dos anys vista des de Biocat, té el suport i el compromís de les administracions de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya, i es pot convertir en la iniciativa més important de la UE en termes de competitivitat i innovació.
Reconegut com a peça clau en la promoció del coneixement econòmic sostenible i la competitivitat a tota Europa, l’estructura de l’IET és oberta i es basa en comunitats de coneixement i innovació (KIC, per les seves sigles en anglès) amb entitat jurídica pròpia i capacitat financera i de gestió. Aquestes comunitats seran integrades per associacions de centres públics i privats d’alt nivell, funcionant com a consorcis de col·laboració transnacionals per ser líders mundials en el seu camp i en tota la cadena d’innovació, des de l’educació a la generació de serveis i productes.
El Consell de Govern de l’IET té previst seleccionar les seves primeres dues o tres comunitats abans de gener de 2010. Per això, i perquè Barcelona es troba en una bona situació per liderar la comunitat de coneixement i innovació en ciències de la vida, Catalunya ha decidit presentar la seva candidatura.
L’aposta té serioses possibilitats de convertir-se en una realitat i les condicions de partida són ideals: un teixit empresarial emergent, empreses consolidades, entorn sanitari, universitats i centres de recerca de primer nivell, en un sector en situació favorable gràcies a la seva condició anticíclica, malgrat la situació de recessió global. Per tant, la candidatura també és una oportunitat immillorable per crear actius i eines que han de perdurar, independentment de si s’aprova la candidatura.
Un dels avantatges de la posada en marxa d’aquesta iniciativa, a més de poder situar Catalunya en el mapa mundial de ciències de la vida, és l’impacte real que tindrà econòmicament, amb la creació d’empreses, la generació i l’atracció de talent, noves professions… i també en la vessant social, amb avenços en les tècniques de diagnòstic i tractament de diverses patologies, nous serveis i millora de la qualitat de vida.
Segons en Manel Balcells, president de la Comissió Executiva de Biocat, “estem davant d’una gran oportunitat de creació de riquesa per al país. Fa tres anys, el govern de la Generalitat de Catalunya va crear Biocat per emprendre projectes i reptes com el que avui presentem, integrant en la nostra tasca de dinamitzador del clúster biotecnològic el triangle del coneixement: innovació, recerca i educació”. I afegeix: “hem generat prou complicitat entre els diferents actors i hem aconseguit el compromís de les administracions de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya per dur a terme aquest projecte”.
La candidatura a liderar la comunitat de coneixement i innovació en ciències de la vida, oberta a la participació de grups capdavanters en innovació, serà un procés complex i d’una magnitud considerable, amb un horitzó aproximat de 18 mesos a partir de la constitució de l’oficina tècnica, és a dir, que la seva presentació està prevista cap a finals del 2010.
Construint el MIT europeu
L’objectiu de la cadena de coneixement i innovació en ciències de la vida de l’IET, que té una durada mínima de 7 anys, és aconseguir impactes socials mesurables en recerca, en esperit emprenedor, en economia i educació, igual que en el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT) als Estats Units. És a dir, en una innovació racional, basada en models econòmics sostenibles i evitant la linealitat mitjançant el treball en xarxes mundials, per ser eficients.
Bàsicament, es tracta de construir noves i millors cadenes de valor, amb l’educació, la tecnologia, la recerca, el negoci i la iniciativa empresarial com a elements clau, i on les possibilitats de transferència entre els diferents actors s’explorin a fons per crear noves oportunitats de negoci, tant en la indústria ja establerta com en les noves iniciatives empresarials. L’objectiu és generar projectes en les interfases que hi ha entre els diferents actors, amb emprenedors capaços de desenvolupar-los, i aconseguir que totes aquestes actuacions es tradueixin en beneficis socials.
Tot això, concentrant-se en necessitats no cobertes i en accions a llarg termini, identificant oportunitats d’innovació a la UE, afavorint la transferència de coneixement, innovació i educació superior en els sectors productius i sobretot en les pimes, potenciant especialment la creació de spin-offs i start-ups.
L’atracció de talent, de professionals i d’organitzacions de primer nivell d’arreu del món també és un altre dels punts que aquestes comunitats del coneixement tenen com a objectiu prioritari, formant persones amb esperit emprenedor i atraient-les per crear noves empreses; maximitzant la contribució privada al finançament de tota la cadena que es desenvolupi a cada comunitat temàtica de l’IET.
Per a més informació sobre l’IET: http://ec.europa.eu/eit/index_en.htm
Per a entrevistes contactar amb:
Montse Daban • Tel. +34 93 310 33 30 • Correu-e: mdaban@biocat.cat
