B·Debate acull el naixement de l'agricultura personalitzada
<p>Científics internacionals debaten a Barcelona com predir els tipus i la genètica dels patògens que afectaran les collites</p>
Predir els tipus de malalties que afectaran les collites per tal d'escollir aquelles varietats de cultius que es veuran menys afectades pels nous patògens: aquest és l'objectiu de l'agricultura personalitzada. B·Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa", acull el 3 i 4 de setembre el naixement d'aquesta nova disciplina científica en una trobada liderada pel Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i celebrat a CosmoCaixa.
El programa de B·Debate "When development meets estres: Understanding developmental reprogramming upon Pathogenesis in plants" (Quan el desenvolupament coincideix amb l'estrès: entendre la reprogramació del desenvolupament sobre la patogènia en les plantes) està disponible al web de B·Debate.
Els investigadors treballen per reconèixer els mecanismes de defensa presents de manera natural a les plantes i a entendre com estan determinats per un perfil genètic concret. Combinant aquesta informació amb el perfil genètic dels enemics que han tingut al llarg de l'evolució, els investigadors esperen trobar varietats de cultius resistents a les futures plagues.
A més, aquest nou coneixement pot contribuir a crear noves varietats de vegetals a la carta per sortejar patògens, entre d’altres. Per exemple, si les eines de predicció s’avancen al tipus d’agent infecciós que apareixerà i a la quantitat de precipitacions d’aquella temporada els científics poden dissenyar una nova varietat de planta que resisteixi aquests perjudicis.
Algunes de les plantes que es poden beneficiar més ràpidament d'aquests avenços són les tomaqueres, el blat, el blat de moro, l'enciam i altres productes vegetals que estan molt presents en la nostra dieta.
Agricultura més respectuosa amb el medi ambient
A banda de desenvolupar estratègies preventives per a la salut de les plantes, aquestes noves tecnologies també suposaran un impuls per a una agricultura més neta i eficient, i per tant també més ecològica. Els avenços en aquest camp de recerca permetran reduir de forma considerable l’ús de pesticides i altres químics que ara tenen un alt cost pel medi ambient. “No hi ha res més innocu que no haver de tractar”, subratlla Ignacio Rubio-Somoza, colíder d’aquesta edició de B·Debate i investigador del CRAG.
Aquest nou camp de recerca neix, en bona part, gràcies a la democratització dels mètodes de seqüenciació genòmica. Els investigadors recuperen ADN antic de col·leccions, herbaris, eines trobades en jaciments i altres fonts d’on extreure material genètic dels nostres avantpassats per escriure la història evolutiva dels patògens i les plantes, i així veure com han canviat al llarg dels darrers segles. “Els patògens podrien ser cíclics i podrien repetir-se al llarg de la història –puntualitza Rubio-Somoza–. Recuperar el material genètic antic és com obrir una tomba”.
Entre els científics que participaran en aquesta edició de B·Debate figuren, entre altres, Hernan Burbano, investigador de l'Institut Max Planck (Alemanya), on investiga ADN antic per traçar la història evolutiva de les espècies; Clara Sanchez-Rodriguez, professora de biologia de plantes a la Universitat ETH de Zuric (Suïssa), experta en immunitat innata de les espècies vegetals i la resistència a patògens; i Detlef Weigel, Director del departament de biologia molecular de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament.