El 'boom' del 'digital health' a Barcelona: un ecosistema en expansió

Tot i que hi ha moltes definicions de digital health i costa trobar un consens entre les diferents organitzacions i professionals del sector, la Comissió Europea la defineix com les eines i els serveis que utilitzen les TIC per millorar la prevenció, diagnòstics, tractament, monitorització i gestió de problemes de salut, així com per monitoritzar i gestionar hàbits de vida que impacten en la salut. La Digital Therapeutics Alliance (DTx) va més enllà i diferencia entre digital health, digital medicine i digital therapeutics en funció de l’evidència clínica, la regulació aplicada i la tipologia de productes, tot posant en relleu la ràpida evolució d’aquest subsector.

La BioRegió ha vist un important creixement de les empreses incloses en aquest sector en els últims deu anys, així com de la quantitat d’inversió rebuda, tal com mostra l’Informe de la Bioregió 2020 presentat el setembre passat. Si el 2010 només hi havia comptabilitzades una vintena d’empreses, deu anys després en són més de 200, és a dir, s’ha multiplicat per deu el nombre de companyies. La inversió en aquestes empreses s’ha triplicat també en els darrers anys, passant de 5,1M€ el 2016 a 18,8M€ el 2019, segons dades de l’Informe.

Aquest increment evidencia la joventut i creixement explosiu d’aquest subsector, format per un 90% d’startups i que factura 118 milions d’Euros  en el seu conjunt. Així, la companyia tipus és una empresa jove de menys de cinc anys d’edat, amb no més de 10 treballadors. Com a dada rellevant, cal dir que un 21% han estat fundades i són dirigides per dones. 

Malgrat que la major part del mapa de digital health està format per microempreses, també hi trobem algunes mitjanes i grans empreses, entre les quals Doctoralia, creada el 2007, i un dels casos d’èxit més clars del sector: al 2016 es va fusionar amb DocPlanner i tretze anys més tard de la seva fundació compta amb 225 treballadors. La capital catalana també és la seu internacional d’un dels líders mundials de la telemedicina, Teladoc Health, establerta a la ciutat el 2018 a través de l’adquisició d’Advance Medical, i que va ser creada per Carlos Nueno i Marc Subirats el 1999. Teladoc Health compta avui amb una plantilla de 1.300 treballadors a la ciutat.

Un bon nombre de les empreses de digital health s’ubiquen i s’impulsen en el marc dels hubs tecnològics que han sorgit a la ciutat en els últims anys: el Barcelona Tech City (2013), que representa més de 1.000 empreses de base tecnològica, i el Barcelona Health Hub (2018), que agrupa 225 empreses i entitats exclusivament del sector de la salut. 

Els principals serveis o productes que ofereixen aquestes empreses són: eines clíniques -amb una majoria d’empreses dedicades a la telemedicina (com Doctivi, Mediquo...)-, seguiment de pacients (LifeVit) o gestió de dades (IOMED); serveis de salut -que inclouen proveïdors de tecnologia com Apptimiza-, cercadors de metges -com Doctoralia-, serveis d’atenció a domicili, -com Cuideo o Joyners- i asseguradores, com Elma, iSalud o Brokoli. Altres empreses potents del sector ofereixen desenvolupament de fàrmacs a través d’eines digitals, com Chemotargets, Pharmacelera o ELEM; serveis de diagnòstic -com la consolidada Mediktor o la incipient i prometedora MeThinks-, eines de suport a la decisió clínica -com HumanITCare o Amalfi Analytics-; digital therapeutics - com Koa Health -sorgida de Telefónica i amb seu a Barcelona,- Psious, Limbix o Social Diabetes; serveis de genòmica -com Made of Genes o Sequentia-, interoperabilitat -Bitac, AtrysHealth...- , serveis de Health & Wellness i Marketplaces.

Entre les tecnologies que utilitzen hi ha la intel·ligència artificial (amb tècniques com el machine learning i el deep learning), la realitat virtual, el big data, la realitat augmentada  i la impressió 3D. Una de cada quatre companyies de digital health a la BioRegió fa ús d'alguna d'aquestes tecnologies. 

Inversions i adquisicions in crescendo

Les dades de l’Informe de la BioRegió mostren que la inversió aconseguida per les empreses ha superat els 18 milions d’euros el 2020. En general, les rondes més destacades han estat  Koa Health (14,1M€), Psious (8M€), Elma (6,1M€), Linkcare (5M€), Qida (3,6M€), Top Doctors (3M€), Mediktor (3M€) o Mediquo (3M€) i Top Doctors (3M€). 

En aquest gràfic veiem les categories de digital health que més interès han despertat entre els inversors des del 2010 a la BioRegió. 

Tot i ser un sector jove i encara en expansió, ja s’han vist els primers casos d’èxit, amb adquisicions de companyies amb origen a la BioRegió per part de grups i companyies internacionals. Bons exemples en són Advance Medical, comprada per Teladoc per 301M€ (2018); PromoFarma, adquirida per Zur Rose Group (2018), i iSalud, adquirida per CNP Partners per 30M€ (2018). 

Les claus d’un ecosistema vibrant

Biocat ha parlat amb algunes persones clau de l’ecosistema de salut digital de la BioRegió, que han donat la seva visió i les perspectives de futur del sector. Miquel Martí, CEO de Barcelona Tech City, creu que “el bon moment que viu la ciutat en innovació en salut ha estat gràcies a la bona recerca que hi ha a l’ecosistema, que en els darrers anys ha facilitat la creació de spinoffs amb una base científica important. També hi té un paper molt important l’aposta de grans companyies com Roche, Novartis, Ferrer, Almirall... que han ajudat a consolidar l’ecosistema. El sector va creixent, amb un nombre cada cop més elevat d’inversors del sector salut. Tot plegat permet aplicar innovació als productes i serveis i modernitzar el sistema de salut. Si fa uns anys l’e-commerce fou el sector que va situar Barcelona com a hub tecnològic, en els propers anys ho serà la innovació digital en salut.”

Barcelona Tech City té previst obrir l’any vinent un nou espai en un entorn proper a on hi ha el Pier01 -situat a Palau de Mar- en el qual es prioritzarà un hub de salut amb la presència de diferents agents del sector, segons ha explicat Martí a Biocat. 

Frederic Llordachs, un dels tres fundadors de Doctoralia i fundador de Doctivi i Braincats, ha viscut com a emprenedor la transformació que ha experimentat l’ecosistema: “El 2007, quan vam fundar Doctoralia, hi havia qui se’n reia de mi perquè feia coses per internet. Ara tenim un ecosistema ben organitzat i als emprenedors se’ns respecta”. La principal dificultat, explica Llordachs, és que “les startups anem amb poca gasolina al dipòsit. Hem d’aconseguir rendibilitat a curt-mitjà termini si volem sobreviure, i això s’aconsegueix facturant, no a través de beques… Les empreses de digital health necessiten ser rendibles a curt-mig termini, no és com el sector biotec, on la recompensa arriba al cap de 10 anys.” 

Un altre factor que també ha impactat d’alguna manera en l’ecosistema ha estat l’organització de congressos internacionals a Barcelona. HIMSS, organització sense ànim de lucre que impulsa la digitalització del sector salut, va organitzar del 2016 al 2018 el seu congrés europeu anual a la ciutat. Pascal Lardier, Vicepresident de International Events & Media Content de l’organització opina que “hi ha hagut un compromís clar de Barcelona per fer realitat un ecosistema de digital health. Hi ha una sèrie de mesures per ajudar que la innovació sigui adoptada per els agents del sector. Definitivament, Barcelona és un dels hubs de digital health d’Europa, al costat de Berlín i Hèlsinki.”

Aline Noizet, Chief International Officer de Barcelona Health Hub i una gran coneixedora del sector digital health, en el qual ha treballat a ciutats com Berlín i Nova York, explica que l’ecosistema de la BioRegió “ha crescut en paral·lel a la consolidació de Barcelona com a ciutat tecnològica de referència. És per això que ara hi ha més fons d’inversió especialitzats en salut, tot i que encara és complicat aconseguir finançament per a les sèries B”. El fet que la ciutat sigui atractiva pel clima i la cultura la converteix en un pol d’atracció de talent, assegura, i permet que les empreses hi trobin professionals especialitzats en àmbits com el big data o la intel·ligència artificial. Com a obstacles a superar destaca la manca d’oportunitats que tenen les startups per pilotar les seves innovacions en el sistema sanitari, i el marc legislatiu espanyol, que dificulta la implantació de serveis com la telemedicina o l’ús d’aplicacions mèdiques, a diferència del que passa en països com Alemanya. 

Reptes per endavant

Marta-Gaia Zanchi, fundadora i directora de Nina Capital, un fons d’inversió especialitzat en digital health establert a Barcelona, apunta diversos factors que impedeixen un creixement més sòlid de l’ecosistema: una “fiscalitat penalitzadora i desfavorable, un capital i opcions sobre accions (stock options) poc transparents. Per fundar una companyia cal un esforç desproporcionat i disposar d’una quantitat significativa de capital”, explica. A més, “poques startups reben finançament més d’una vegada dels mateixos inversors, fins i tot quan els va molt bé. Les grans companyies i el govern són grans contribuïdors al finançament de les startups, però tradicionalment no inverteixen més d’una vegada en la mateixa empresa”. Això provoca, explica Gaia, que les startups puguin “sobreviure amb uns beneficis petits, i aconsegueixin certa penetració en el mercat nacional”, però no s’expandeixin més enllà. 

Per la seva banda, el CEO de Biocat, Jordi Naval, amb experiència també en startups biotecnològiques, concreta altres reptes que té l’ecosistema i que caldrà superar per consolidar aquest subsector a la BioRegió:

• Validació clínica de les innovacions
• Optimització de les tècniques d’intel·ligència artificial
• Adopció de la innovació pel sistema sanitari
• Monetització i model de negoci dels productes de digital health

En el proper article sobre digital health posarem èmfasi en aquests temes. Si formes part del sector, et convidem a escriure’ns per donar-nos la teva visió sobre els obstacles que creus necessari superar i què proposes per consolidar l’ecosistema digital health de la BioRegió.