La 'digital health' al servei de les persones: un repte per endavant

La COVID-19 ha accelerat la digitalització dels serveis de salut d’arreu del món. El sector ha tingut la necessitat urgent d’evolucionar per fer front a les interrupcions dels serveis sanitaris essencials i ha trobat en les solucions digitals el seu gran aliat.  La pandèmia ha contribuït a l’expansió definitiva de l’atenció remota, la profusió de dades, la utilització d’aplicacions i eines electròniques per part dels pacients i la inclusió de protocols digitals en l’activitat dels professionals sanitaris, entre d’altres. Unes actuacions que han permès, a més, garantir l’atenció sanitària en un moment en què la saturació de les instal·lacions per pacients de COVID provocava una reducció de la resta d’activitats.

A la BioRegió, durant els últims anys s’havia detectat un ràpid creixement de la digital health i el 2020 ha confirmat aquesta tendència esdevenint un any clau. L'èxit ha vingut donat, en gran part, per l'augment del nombre de companyies del subsector, per diverses rondes de finançament importants i per la gran acceleració que moltes empreses han experimentat perquè han donat resposta a als reptes de la digitalització. 

Si al 2010 la BioRegió comptava amb una vintena d’empreses de digital health, deu anys després en són més de 200, és a dir, s’ha multiplicat per deu el nombre de companyies, que facturen 119 milions d’euros en el seu conjunt, tal i com mostra l’Informe de la BioRegió 2020. Aquest creixement explosiu evidencia la joventut del subsector, format per un 87% d’startups. Així, l’empresa tipus és una empresa jove, de menys de cinc anys d’edat, i amb no més de 10 treballadors. 

Les principals tecnologies que utilitzen aquestes empreses són la intel·ligència artificial (amb pràctiques com el machine learning i el deep learning), la realitat virtual, les big data, la realitat augmentada  i la impressió 3D. La intel·ligència artificial i la realitat virtual són les tecnologies més invertides.

Malgrat que la major part del mapa de digital health està format per microempreses, també hi trobem algunes mitjanes i grans empreses, entre les quals Doctoralia, creada el 2007. És  un dels casos d’èxit més clars del sector: el 2016 es va fusionar amb DocPlanner i tretze anys més tard de la seva fundació compta amb més de 2.500 treballadors a Barcelona. La capital catalana també és la seu internacional d’un dels líders mundials de la telemedicina, Teladoc Health, establerta a la ciutat el 2018 a través de l’adquisició d’Advance Medical. Teladoc Health compta avui amb una plantilla de més de 600 treballadors a la ciutat.

Inversió en creixement, tot i la pandèmia

Tot i ser un sector jove i encara en expansió, el finançament obtingut per aquestes companyies també s’ha disparat en un any que es presentava difícil degut a la pandèmia. Les startups en digital health de la BioRegió van aixecar 34,5 milions d’euros el 2020, set vegades més que el 2016 (5,1 milions d’euros). De mitjana, cada operació que es va tancar va reunir 2,7 milions d’euros, el doble que el 2019 (1,4 milions d’euros). I sembla que la tendència segueix a l’alça, ja que a juny de 2021, les companyies de digital health han captat 22 milions d’euros, més del triple que al mateix període de l’any passat (6,7 milions d’euros) i superior al valor total de la inversió aixecada el 2019 (21 milions d’euros).

El motor d’aquest creixement és principalment al capital risc (venture capital), sent la participació internacional un element clau. La BioRegió va assolir el 2020 una fita excepcional deguda a la inversió privada internacional: Koa Health, l’spin-off de Telefònica que ofereix solucions digitals per al benestar mental, va tancar la major ronda d’inversió en digital health a la història de la BioRegió i la resta d’Espanya després de captar 30 milions d’euros. 

Tots aquests indicadors evidencien l’eclosió d’un subsector que, tot i la pandèmia, ha provocat que Barcelona escali durant 2020 a la cinquena posició en el rànquing de les ciutats europees amb rondes més importants en digital, i se situï per darrera de Londres, Estocolm, Òxford i Berlin. De fet, aquest any es preveu que la inversió aixecada en digital superi la de l’anterior. 

Barcelona: referent en emprenedoria digital

En aquest context no hauria de sorprendre que Barcelona hagi tornat a ser la ciutat escollida per acollir el 4YFN, una de les congregacions internacionals més importants dirigides a startups, que posiciona la ciutat com a referent en emprenedoria digital. Aquesta trobada uneix inversors, startups, corporacions i institucions públiques per donar forma al futur de la mà de les tecnologies digitals.

L’esdeveniment, que se celebra del 28 de juny a l’1 de juliol en el marc del Mobile World Congress (MWC), ha comptat amb una zona exclusivament dedicada al sector digital health, on Biocat, juntament amb ACCIÓ, Barcelona Tech City i CataloniaBio & HealthTech, han disposat d’una àrea pròpia, coordinant-hi la presència de 27 empreses i entitats de la BioRegió.

Adopció de la innovació al sistema: un dels grans reptes 

Diversos estudis, inclosos els de la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS), demostren que l’aplicació de noves tecnologies en l’àmbit sanitari fa més sostenibles i eficients els sistemes de salut, alhora que redueix les desigualtats en l’accés a l’assistència i tractaments. En aquest sentit, asseguren que les noves tecnologies poden oferir un enfocament de prevenció de malalties, en comptes de tractar-les. Països com Estònia o Alemanya són capdavanters en aquesta estratègia i Catalunya està treballant en la seva pròpia. 

Un dels reptes en la implementació d’aquestes estratègies és l’adaptació del model de finançament de les entitats proveïdores de salut perquè contempli l’ús de noves tecnologies. El Director de l’Oficina d’Estratègia de Salut Digital de Catalunya del Servei Català de la Salut (CatSalut), Jordi Piera, afirma que “actualment, tenim un sistema que no contempla moltes de les tecnologies de la transformació digital i, per tant, no suposa un incentiu a les entitats proveïdores per implementar-les”, explica. Un repte al qual s’enfronten les startups per intentar introduir les seves solucions en l’entorn assistencial.

La industria farmacèutica també reconeix les debilitats del sistema, sobretot, pel que fa a la regularització dels softwares de les teràpies digitals i la seva monetització. “Avancem lents. La FDA ha deixat de certificar els softwares –que necessiten una revisió constant-, per certificar directament les companyies”, va explicar Gemma Estrada, Directora de Salut i Tecnologies Digitals a Ferrer, en una trobada a una de les darreres trobades organitzades per Esade Alumni, on hi també van participar Guillem Masferrer, Director d’Inversions a Asabys, i Raquel Riera, Directora d’Acceleració i Talent a Biocat.

“La sanitat privada i les asseguradores són els agents que estan fent més ús d’aquestes noves tecnologies” destacava Riera, alhora que posava en valor l’important paper que té avui dia la inversió privada per consolidar l’ecosistema digital a Catalunya.  Una reflexió compartida per Masferrer, qui assegurava l’aposta d’Asabys per les solucions digitals“, sempre i quan tinguin un impacte positiu en el benestar i la salut dels pacients”. El representant d’Asabys està convençut que la propera revolució tecnològica serà la consulta asíncrona.  

A l’hora d’implementar aquestes tecnologies dins del sistema, el màxim responsable de l’estratègia de salut digital a Catalunya hi veu un altre repte: la capacitació en talent digital dels professionals de la salut. “Si volem que aquest col·lectiu ens ajudi a implementar aquesta transformació digital, els hem de dotar de les eines i capacitats necessàries per fer-ho”, explica. De fet, d’altres regions i països han posat molt d’èmfasi en la formació dels professionals per avançar en aquesta línia. Un exemple el trobem al Regne Unit amb la NHS Digital Academy.

Tot i que la pandèmia ha accelerat la introducció de noves tecnologies digitals al sistema, sobretot pel que fa a la comunicació professional-pacient, Jordi Piera reconeix que s’ha fet de manera “poc endreçada”, amb el màxim objectiu de salvar la situació fruit de la pressa del moment. A partir d’ara, apunta, “cal que ens aturem i intentem unir les estratègies de digitalització amb les estratègies de negoci, tractant d’anar tots els agents implicats alhora”. 

Els fons Next Generation EU 

El 2021 es presenta com un any d'oportunitats, especialment per l'impuls que la digitalització en el sistema de salut podria rebre gràcies a les fons europeus de recuperació i resiliència Next Generation EU. Catalunya projecta destinar bona part dels fons al macroprojecte “Salut 2030”, un programa per transformar el sistema de salut català desenvolupant i adoptant tecnologies innovadores. 

Tal com s’ha plantejat, “Salut 2030” se sustenta sobre tres potes principals: el reforçament del sector sanitari mitjançant la digitalització, la transformació sostenible basada en la innovació i l’aglutinació de les nombroses capacitats de Catalunya en teràpies emergents cap a una medicina més personalitzada i de precisió.

Biocat ha format part de l’equip que ha conceptualitzat la proposta de Next Generation per a Salut, i s’han proposat projectes disruptius, incloent-hi tot tipus d’agents i implicant sovint equipaments singulars o plataformes transversals que impulsen un canvi a llarg termini, facilitant la sostenibilitat, la modernització i el desenvolupament dels nous models assistencials.